Imatge: Invasió de Polònia, l'1 de setembre de 1939.
Demà, 1 de setembre, es compleixen setanta-cinc anys de l'inici de la II Guerra Mundial (1939-45), el conflicte més sagnant i extès del que tingui coneixement la humanitat, amb més de 50 mil.lions de morts i amb unes conseqüències que perduren fins avui dia.
Aquesta data correspon a la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi, fet que causà la declaració de guerra de França i Gran Bretanya a Alemanya. No obstant, l'anterior inhibició d'aquestes democràcies, l'anomenada "política d'apaivagament" enfront l'actuació interna i externa del nazisme, va propiciar l'esclat del conflicte.
Una colla de circumstàncies van col.laborar al creixement i pujada al poder del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (NSDAP), fundat el 1920 i comandat des del 1921 per Adolf Hitler:
1) El tractat de Versalles imposat a Alemanya després de la I Guerra Mundial, va comportar per aquest país la pèrdua d'extensos territori, alguns d'ella rics en matèries primeres; la pèrdua de l'mperi colonial; el pagament de reparacions de guerra per valor de 132.000 mil.lions de marc en or i altres. El compliment del tractat suposà per Alemanya la impossibilitat de recuperar-se econòmicament i donà lloc a la brutal hiperinflació de 1921-1923. La crisi dels nays 30 agreujà la situació i l'atur pujà fins a sis mil.lions d'aturats.
2) La República de Weimar (1919-1914), es va veure impotent per mantenir l'ordre públic. Grups paramilitars, com els Freikorps creaven conflictes al carrer en lluita contra els moviments revolucionaris. Estava extès el temor a un contagi de la recent Revolució Soviètica, i fets com l'anomenada "República Soviètica de Baviera" i la sublevació espartaquista de 1919, van contribuir-hi. Un intent en sentit contrari fou el putsch de Munic de novembre de 1923, pel que fou empresonat Hitler. El partit nazi creà els seus propi grup paramilitar, els "Grups d'Assalt" (SA), que va van arribar a practicar agressions sistemàtiques contra els que consideraven adversaris.
3) La conflictiva situació política i econòmica permetè al Partit Nazi i a Hitler presentar-se com a salvadors d'Alemanya i restauradors de l'ordre públic. El novembre de 1932, els nazis assoliren el 33,1 per cent dels vots, i Hitler fou nomenat canceller pel President Hindemburg. El 27 de febrer de 1933, un incendi al Reichstag o parlament alemany permet a Hitler assumir poders extraordinaris que comença posant fora de la llei el Partit Comunista Alemany i perseguint els considerats "enemics" del règim, especialment comunistes i socialistes. S'obren els primers camps de concentració i s'inicia una agresiva política de desmantellament de la democràcia i expansió exterior.
A nivell interior:
1) A més de la persecució dels opositors polítics, el nazisme culpa els jueus de la situació d'Alemanya, començant pel Tractat de Versalles. El nazisme considerava la raça ària com superior, idea expressada per Hitler al seu llibre Mein Kampf. Les "Lleis de Nuremberg" de 1935 prohibeixen el matrimoni i les relacions entre jueus i aris, establint la llei qui ha de ser considerat jueu: tot aquell que tingui més de dos avis jueus o professi la religió judaica, i "creant" el nou grup dels mischlinge, mestissos. Progressivament els jueus alemanys perdran tots els seus drets i béns, i el 9 de novembre de 1938 es produí l'anomenada "Nit de Cristall", amb la destrucció de 1000 sinagoges i 7000 negocis jueus, i la deportació de milers de persones. Gitanos, negres i eslaus eren considerats també com a races infrahumanes.
2) Es va prohibir progressivament tota manifestació política i cultural que no fos dirigida per ràgim nazi. Goebbles, desde el Ministeri de Propaganda, duia a terme un adoctrinament exhaustiu. Grups com les Joventuts Hitlerianes duian a terme la tasca de militarització de la joventut.
3) Es va restablir el servei militar obligatori, es va dur a terme una política intensiva de rearmament i de construcció d'autopistes (Alemanya fou en primer país en construïr-ne). L'atur va baixar.
A nivell exterior:
Hitler considerava la necessitat d'una expansió territorial d'Alemanya (Lebensraum). El 1935 annexionà el Sarre, pendent d'un referèndum des del final de la I Guerra Mundial; remilitaritzà Renània. El 1936 va intervenir, junt amb la Itàlia de Mussolini, a la Guerra Civil Espanyola, donant suport a Franco. A Espanya probaren els nazis els efectes dels bombardejos sobre la població civil. El 1938, annexionà Àustria al III Reich alemany.
El 1937, el Japó, futur aliat de l'Alemanya nazi, iniciava un cruenta guerra d'ocupació del NE de Xina.
El setembre de 1938, Hitler reclamà i ocupà per Alemanya els Sudets Txecoslovacs, amb una nombrosa població d'origen alemany. Aquesta ocupació va ser acceptada per França i Gran Bretanya en el Pacte de Munic del 28 de setembre de 1938, i poc després, Hitler ocupava la resta de Txecoslovàquia, que fou dividida entre l'anomenat "Protectorat de Bohèmia i Moràvia" i l'estat "client" d'Eslovàquia.
El 22 de maig de 1939, alemanys i italians signaven l'anomenat "Pacte d'Acer", i l'agost del mateix any, Hitler s'assegurava la neutralitat de la Rússia soviètica amb la signatura d'un tractat amb Stalin.
L'Alemanya nazi reclamà a Polònia de l'anomenat "Corredor Polonès", que comunicava amb la Prússia Oriental, i també la ciutat lliure de Danzig.
Finalment, l'1 de setembre de 1939, Alemanya iniciava la invasió de Polònia, i immediatament, ara si, França i Gran Bretanya li declaraven la guerra.
Havia començat la II Guerra Mundial.
BIBLIOGRAFIA
La bibliografia, documentació i filmografia sobre la II Guerra Mundial és extensísima. Citem aquí:
Antony BEEVOR, La Segunda Guerra Mundial. Pasado y Presente. Barcelona, 2012.
Richard J. EVANS, La llegada del Tercer Reich. Ed. Península, col. Atalaya, Barcelona, 2012.
Richard J. EVANS, El Tercer Reich en el poder. Ed. Península, col Atalaya, Barcelona, 2012.
Richard J. EVANS, El Tercer Reich en guerra. Ed Península, col Atalaya, Barcelona, 2012.
