"Malgrat que, oficialment (els catalans) no varen poder comerciar amb Amèrica fins a començaments del següent segle, ja a les dècades de 1660 i 1670 es varen dedicar a restaurar la seva destroçada economia. Es varen dedicar sobretot a la reconstrucció de la seva indústria tèxtil que, al revès de la d'Aragó, no estava limitada per una legislació proteccionista que a la llarga afavoria la producció de teixits de qualitat inferior. Va ser en la segona meitat del segle XVII quan la població catalana, renovada i vigoritzada per un segle d'immigració francesa, va adquirir la fama de treballadora i dotada pels negocis. A mesura que les oportunitats econòmiques creixien, l'ordre públic es consolidava. L'època del bandolerisme havia passat a la història, reemplaçada per l'època, menys pintoresca, de l'artesà treballador.
La lenta recuperació de Catalunya, malgrat el permanent estat de guerra amb França, va ésser el preludi de la més important transformació en la història moderna d'Espanya. El domini econòmic d'Espanya es desplaçava del centre a la perifèria, a on el pes dels tributs era més lleuger i la postració econòmica, menor. J.H. Elliott, Imperial Spain 1469-1716.
Imatge: Mapa de Catalunya al segle XVII. Procedència: Wikimedia Commons. Autor: Guillem Blaeu.
"...on el pes dels tributs era més lleuger i la postració econòmica menor."
ResponEliminaAvui dia crec que la pressió dels tributs és més gran que abans.
Guillem
Eren diners que no repercutien en la població, destinats en la seva major part a finançar les guerres, i això sense tenir en compte les lleves. L'imperi Habsburg va acabar esset una gran càrrega per a la Corona de Castella.
ResponEliminapodeu resomirme aixo en unes linies?
ResponEliminaAnònim, dispensa el retard. Es tracta d'una frase extreta d'un llibre de l'historiador anglès Elliott: malgrat que els catalans no comerciaven -directament- amb Amèrica (si a través de Sevilla i Cadis), i malgrat les dificultats que implicava la guerra permanent amb França, el Principat experimenta una recuperació econòmica, reforçada per una immigració molt activa de francesos. A això hi ajuda també la desaparició progressiva del bandolerisme, freqüent en els segles XVI i XVII.
ResponElimina