Retrat d'Amadeu de Savoia, per Antonio Gisbert. Font: Wikimedia Commons
Text:
"Dos años largos ha que ciño la corona de España y la España vive en constante lucha, viendo cada día más lejana la era de paz y de ventura que tan ardientemente anhelo. Si fuesen extranjeros los enemigos de su dicha, entonces al frente de estos soldados tan valientes como sufridos, sería el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada, con la pluma, con la palabra, agravan y perpetúan los males de la nación, son españoles, todos invocan el dulce nombre de la Patria, todos pelean y se agitan por su bien; y entre el fragor del combate, entre el confuso, atronador y contradictorio clamor de los partidos, entre tantas y tan opuestas manifestaciones de la opinión pública, es imposible atinar cual es la verdadera y más imposible todavía hallar el remedio para tantos males.
Lo he buscado ávidamente dentro de la ley, y no lo he hallado. Fuera de la ley no ha de buscarlo quien ha prometido observarla.
Nadie
achacará a flaqueza de ánimo mi resolución. No habría peligro que me
moviera a desceñirme la Corona si creyera que la llevaba en mis sienes
para bien de los españoles: ni causó mella en mi ánimo el que corrió la
vida de mi augusta esposa, que en este solemne momento manifiesta como
yo el que en su día se indulte a los autores de aquel atentado.
Pero tengo hoy la firmísimo convicción de que serían estériles mis esfuerzos e irrealizables mis propósitos.
Estas
son, Señores Diputados, las razones que me mueven a devolver a la
Nación, y en su nombre a vosotros, la Corona que me ofreció el voto
nacional haciendo de ella renuncia por mí, por mis hijos y sucesores."
Amadeo, palacio de Madrid, 11 de febrero de 1873
Comentari:
Qui va ser Amadeu de Savoia?
Amadeu
de Savoia (1845-1890) va ser rei d'Espanya entre 1871 1 1873. Era fill
del rei d'Itàlia i duc d'Aosta. Després del destronament d'Isabel II amb
la "Gloriosa Revolució", la constitució establia una monarquia
constitucional per Espanya. Va ser elegit el 16 de novembre de 1870 com a
rei per 191 vots dels 311 diputats presents en la votació. Tenia les
característiques necessàries per l'alt càrrec al que es destinava: era
catòlic, liberal, pertanyia a la família se Savoia, prestigiosa per
haver aconseguir la unitat d'Itàlia. El principal impulsor de la seva
candidatura fou Joan Prim, cap del govern i un dels líders de la
revolució.
No
obstant, poc abans de l'arribada d'Amadeu a Espanya, el desembre de
1870, fou Prim va patir una atemptat al carrer del Turco de Madrid, del
que morí poc després, un fet misteriós encara avui dia no aclarit, i que
deixava Amadeu sense el seu prinicipal suport.
Amadeu
jurà com a rei davant les Corts constituents el dos de gener. Va portar
una política escrupolosa en política, sense interferir en el
funcionament de les Corts.
La
seva esposa, Maria Victoria (1847-1876), va mostrar-se com una reina
exemplar, actuant en obres de caritat -fins i tot després de tornar a
Itàlia- i gràcies a la seva aportació econòmica s'obrí la primera
guarderia infantil a Espanya, destinada als fills de les dones que
rentaven roba a la riba del Manzanares. L'ordre que creà, la de Maria
Victòria, premià diversos personatges, entre ells dues dones, una
d'elles professora.
No
obstant el comportament exemplar dels monarques, no gaudiren de
suficient autoritat ni popularitat, i Amadeu renuncià a la corona l'11
de febrer de 1873.
Quins fets l'impulsen a abdicar?
El regnat va patir constants dificultats, per l'oposició de diversos grups i per les dificultats en que es va trobar:
-L'oposició
de les camarilles del regnat d'Isabel II, especialment pel compliment
rigurós de les normes per part del rei i la major austeritat que va
implantar a la Cort.
-El
problemes econòmics i socials, que, des de finals del regnat d'Isabel
II, estaven presents i els governs posteriors no podien resoldre.
-l'oposició
dels moderats, que preferien el retorn del Borbons, en la persona
d'Alfons, fill d'Isabel II. Aquesta candidatura era impulsada per
Antonio Cánovas del Castillo.
-La dissolució de la coalició de govern que havia guanyat les eleccions després de la revolució.
-L'oposició de l'aristocràcia, el clero, que consideraven el rei excessivament liberal.
-Així
mateix, els grups més acabalats, consideraven que la nova legislació
anava contra els seus interessos: aquesta legislació prometia canvis
importants com l'abolició de l'esclavitud a Cuba i la regulació del
treball infantil.
-La indiferència de les classes populars, influïdes per l'anarquisme, el socialisme o el republicanisme.
-Especialment
greus foren els conflictes bèl.lics: l'anomenada "Guerra dels 10 anys a
Cuba", no es podia resoldre en oposar-se determinats grups a fer canvis
en l'administració de l'illa (abolició de l'esclavitud, igualtat dels
cubans...)
-Els
carlins inicien al nord, al País Basc, Navarra i zones de Catalunya, la
Tercera Guerra Carlina en reclamar el tron pel seu pretendent, anomenat
"Carles VII".
-Els
darrers fets, provocaren diferències amb l'exèrcit, fins al punt que
alguns militars pproposaren Amadeu que regnés de forma autoritària.
Són tots aquests fets i dificultats que impulsen Amadeu a abdicar:
" Si fuesen extranjeros los enemigos de su
dicha, entonces al frente de estos soldados tan valientes como sufridos,
sería el primero en combatirlos; pero todos los que con la espada, con
la pluma, con la palabra, agravan y perpetúan los males de la nación,
son españoles, todos invocan el dulce nombre de la Patria, todos pelean y
se agitan por su bien".
No sense deixar ben clar, que no és la covardia la que l'impulsa a marxar:
"Nadie achacará a flaqueza de ánimo mi resolución. No habría peligro que me moviera a desceñirme la Corona si creyera que la llevaba en mis sienes para bien de los españoles: ni causó mella en mi ánimo el que corrió la vida de mi augusta esposa, que en este solemne momento manifiesta como yo el que en su día se indulte a los autores de aquel atentado."
"Nadie achacará a flaqueza de ánimo mi resolución. No habría peligro que me moviera a desceñirme la Corona si creyera que la llevaba en mis sienes para bien de los españoles: ni causó mella en mi ánimo el que corrió la vida de mi augusta esposa, que en este solemne momento manifiesta como yo el que en su día se indulte a los autores de aquel atentado."
La renúncia d'Amadeu a la corona d'espanya fou llegit davant les Corts per la seva esposa Maria Victòria.
