Anne Applebaum explica l'Holodomor, la gran fam ucraïnesa (1932-33)

Ucraïna durant l'Holomodor.
Fotografia d'Alexander Wienerberger. Procedència Wikipedia

L'Holodomor o Gomolodor (en ucraïnès "matar de fam") era fins fa foc, un esdeveniment poc conegut a occident; va constituïr un pla deliberat dut a terme per Stalin i els seus que va matar de fam quasi quatre mil.lions d'ucraïnesos i més de cinc en tota l'URSS (2). L'obertura del arxius de l'antiga URSS i sigularment els referents a Ucraïna, han permès donar a conèixer més que mai, les causes, els esgarrifosos fets i les conseqüències d'aquest edeveniment.
El llibre d'Anne Applebaum Hambruna roja. La guerra de Stalin contra Ucrania s'ha convertit en un clàssic -però no és l'únic- per conèixer aquest fet, que permet esbrinar -un cop més- fins on pot arribar la crueldat humana i la indiferència per la vida i sofriment.
L'Holodomor va tenir el seu punt àlgid entre 1932 i 1933, però té els seus antecedents: els anys 1920-21, durant la guerra civil i les requises d'aliments als pagesos (l'anomenat "comunisme de guerra") i les males collites 1928-29. Els seus efectes continuaren després. No hem d'oblidar tampoc, que els ucraïnesos, com tots els pobles de l'URSS, patiren també les purgues de Stalin, la II Guerra Mundial i l'Holocaust (amb les terribles fosses).
Era un genocidi? Avui encara es debat. La gran fam va ser un pla elaborat, que incloïa la confiscació total d'aliments que els pagesos poguessin produïr o guardar, inclosos aliments, conserves, estris, maquinària i qualsevol gra (no és una exageració) i fins i tot les llavors per la propera collita, el qual impedia una propera recuperació, malgrat que el pretext era la necessitat d'assolir unes quotes de producció, i evitant qualsevol ajuda pels afamats, i que va portar a a debilitar i emmalatir la població, amb conseqüències tan terribles com el canibalisme.
Anne Applebaum explica tots aquests fets esgarrifosos en el seu llibre, i ens dóna a conèixer les causes:
-L'anomenada "deskulakització", és a dir l'extermini com a classe dels kulaks, pagesos suposadament benestants, a voltes només perque contractaven temporers o tenien alguns animals; amb el temps, el terme kulak va acabar referint-se a qualsevol que s'oposès als plans de Stalin.
-La creació de granges col.lectives de l'estat, els koljoz, en la que s'havien d'integrar els pagesos, lliurant-hi les seves terres, estris i animals. Mitjançant els seus plans quiquennals, Stalin volia convertir l'URSS en una potència industrial i necessitava la producció agrària, especialment cereals per alimentar les zones industrials i mineres i també exportar per comprar maquinària i tecnologia. Ucraïna era un dels graners de l'URSS i d'Europa. Les granges col.lectives i els pagesos estaven obligats a lliurar unes quotes que varen esdevenir impossibles de complir. Els pagesos consideraven les granges col.lectives com un retorn a la servitud. L'incompliment podia conduïr a la presó, la deportació o la mort. Poblacions i grups ètnics sencers varen ésser deportades i abandonades a la seva sort, con els cosacs, o els alemanys d'Ucraïna (que estaven establerts allà feia generacions).
-La total ineficàcia de les confiscacions, fins i tot el material requisat a voltes acabava destruït a posta, ja que sovint el que es tractava era de castigar els pagesos per la serva resistència.
-Era també propòsit de l'estalinisme acabar amb el nacionalisme ucrainès, que considerava un obstacle a la revolució socialista, prohibint a més l'ús de la llengua ucraïnesa a les escoles i a l'ambit públic, així com l'ensenyament de la seva història. La persecució contra l'església, formava part d'aquesta destrucció de les institucions tradicionals.
Grups d'activistes, als quals molts s'hi van apuntar amb l'esperança de menjar alguna cosa, anaven casa per casa registrant-ho tot, per prendre qualsevol cosa que guardessin els infeliços, fins i tot de vegades, els estris de cuina, o matant gats i gossos, aixecant la casa i els voltants de dalt a baix.
La fam provocar un debilitament de la salut de la població, i els carrers d'Ucraïna van acabar plens de cadàvers que ben aviat es van veure amb indiferència. L'emigració estava prohibida. La gent va acabar menjant qualsevol cosa, inclosos animals domèstics. No foren rars, ni de bon tros, els casos de canibalisme, fins i tot, com ja hem dit, dels propis fills.
Parlar de la gran fam estava prohibit, i es va intentar silenciar, eliminant els registres, manipulant els certificats de defunció, alterant els censos...o arrestant, deportant o matant al que podia saber massa, Aquesta alteració ha  fet que durant dècades, hagi variat molt el càlcul de víctimes mortals, entre 3 i 10 mil.lions (3); els darrers càlculs ho estableixen, com ja hem dit, en quasi quatre mil.lions, i més de cinc a la resta de l'URSS.
L'Holodomor va transcórrer a més entre la indiferència interessada de la diplomàcia estrangera i el negacionisme d'alguns polítics, periodistes i intel.lectuals, i  malgrat els esforços d'altres per desvetllar-lo. Després de la II Guerra Mundial, les memòries d'ucraïnesos exiliats van ser sovint considerades falses i propaganda antisoviètica. Fins el 1986, quan l'historiador britànic Robert Conquest va causar un gran  impacte amb el seu llibre La collita del dolor.
Pel que fa a la pròpia URSS, no estarà de més explicar que un altre fet tràgic, succeït a Ucraïna el 26 d'abril de 1986, l'accident de la central nuclear de Txernòbil, va contribuïr de manera important a l'obertura informatixa, la glásnost (obertura, transparència) de Gorbatxov, i per primer cop es va poder parlar dels successos fins llavors amagat, incloent l'holodomor.

(1) Alexander Weinerberger foun un enginyer austriac que treballava a Ucraïna durant aquest periode i va prendre gran nombre de fotografies.
(2) Applebaum, pàg.27.
(3) No obstant, l'any 1942, durant l'ocupació nazi, un enginyer anomenat S. Sosnovi, va publicar en un periòdic un estudi on donava les xifres de 1,5 mil.lions de víctimes mortals l'any 1932 i 3,3 mil.lions el 1933, quantitats no massa aalunyada de les estimacions actuals (Applebaum, pàgs. 418 i 419).
 
BIBLIOGRAFIA

Anne APPLEBAUM, Hambruna roja. La guerra de Stalin contra Ucrania. Editorial Debate, Barcelona, 2019. Traducció de Nerea Arando Sastre. Títol original: Red Famine.

Robert CONQUEST, The Harvest of Sorrow: Soviet Collectivization and the Terror-famine. Oxford University Press, 1986.

WEBGRAFIA

Wikipedia: Holodomor.