La Constitució de 1812

Imatge: Promulgació de la Constitució de Cadis; oli de Salvador Viniegra. Museu de dels Corts de Cadis.

La Constitució espanyola de 1212, promulgada per les Corts reunides a Cadis el 19 de març (la "Pepa"), en plena Guerra de la Independència contra Napoleó, fou una de les és avançades de la seva època:

"Don Ferran VII, per la gràcia de Déu i de la Constitució de la monarquia espanyola, rei de les Espanyes, i en la seva absència i captivitat, la regència del regne nomenada per les Corts generals i extraordinàries, a tots els que la present vegin i entenguin, Sapigueu: Que aquestes mateixes Corts han decretat i sancionat la següent Constitució política de la Monarquia espanyola.(...)
Art. 1. La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis.
Art. 2. La Nació espanyola és lliure i independent, i no pot ésser patrimoni de cap família ni persona.
Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la Nació, y per tant, pertany a aquesta, exclusivament el dret d'establir les lleis fonamentals. 
Art. 4. La nació està obligada a conservar i protegir per mitjà de lleis sàvies i justes la llibertat civil, la propietat i els altres drets legítims de tots els individus que la composen.
Art. 5. Són espanyols: Primer: Tots els homes lliures nascuts i veïns en els dominis de les Espanyes, i els seus fills. Segon: Els estrangers que hagin obtingut de les Corts carta de naturalesa. Tercer: Els que sense ella (la carta) portin deu anys com a veïns en qualsevol poble de la monarquia. Quart: Els lliberts que adquireixin la llibertat a les Espanyes.
Art. 12. La religió de la nació és, i serà perpètuament la catòlica, apostòlica, romana, única i vertadera. La nació la protegeix per mitjà de lleis sàvies i justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.
Art. 13, L'objete del govern és la felicitat de la nació, ja que la finalitat de tota societat política no és altra que el benestar dels individus que la composen.
Art. 14. El govern de la nació espanyola és una monarquia moderada hereditària.
Art 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.
Art. 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei.
Art. 17. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establerts per la llei.
Art. 18. Són ciutadans aquells espanyols que per abdues línees tinguin el seus origen en els dominis espanyols d'ambdós hemisferis, i siguin veïns de qualsevol  poble de dits dominis.
Art. 27. Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen la nació, nomenats pels ciutadans en la forma que es dirà.
Art. 34. Per a l'elecció de diputats es celebraran juntes electorals de parròquia, de partit i de província.
Art. 35. Les juntes electorals de parròquia estaran compostes per tots els ciutadans que siguin veïns i residents en el territori de la respectiva parròquia, compresos els eclesiàstics seculars.
Art. 38. En les juntes de parròquia es nomenarà, per cada dos-cents veïns, un elector parroquial.
Art. 59. Les juntes electorals de partit estaran compostes pels electors parroquials, elss quals es congregaran al cap de partit, a fi de nomenar l'electors o electors que han de concórrer a la capital de província per elegir els diputats de Corts.
Art. 78. Les juntes electorals de província estaran compostes pels electors de tots els caps de partit a fi de nomenar els diputats que els corresponguin per assistir a les Corts com a representants de la Nació.
Art. 91. Per a ser diputat de Corts, es requereix ésser ciutadà en l'exercici dels seus drets, major de vint-i-cinc anys, i que hagi nascut a la província o en sigui veí amb residència d'almenys set anys, bé sigui seglar o un eclesiàstic secular (...).
Art. 92. Es requisit a és, per a ser elegit diputat de Corts, tenir una renda annual proporcionada, provinent de béns propis.
Art. 142. El rei sanciona les lleis.
Art.149. Si un projecte de llei fos proposat, admès i aprovat per tercera vegada pepr les Corts (després de dos negatives del rei a sancionar-lo), s'entén que el rei la sanciona (...).
Art. 242. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals pertany exclusivament als tribunals.
Art. 243. Ni les Corts ni el rei poden exercir en cap cas les funcions judicials, advocar per causes pendents i ordenar obrir judicis finits.
Art. 247. Cap espanyol pot ésser jutjat en causes civils o criminals, sino per un tribunals competent, determinat amb anterioritat per la llei.
Art. 258. El Codi Civil, Criminal i el de Comerç seran els mateixos per a tota la monarquia, sense perjudici de les variacions que per particulars circumstàncies puguin fer les Corts.
Art. 290. Qui hagi estat detingut, abans d'entrar a la presó, serà presentat davant del jutge, sempre que no hi hagi destorb, a l'objecte de prendre-li declaració, però si això no es pogués dur a terme, se'l conduirà a la presó en qualitat de detingut, i el jutge li prendrà declaració dins de les vint-i-quatre hores.
Art. 339. Les contribucions es repartiran entre tots els espanyols amb proporció a les seves facultats, sense excepció o priovilegi.
Art. 336. En tots els pobles de la monarquia s'establitran escoles de primeres lletres en les que s'ensenyarà els nens a llegir, escriure i el catecisme de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de les obligacions civils.