L'Estatut de Baiona (1808)

Imatge: Josep Bonaparte, per J. B. Wicar.

Josep Bonaparte (1768-1844), nomenat rei d'Espanya pel seu germà Napoleó (que no obstant va incorporar Catalunya a França) després de les abdicacions de Baiona, promulga una l'Estatut de Baiona, una carta atorgada, la primera norma suprema de caràcter liberal en la història d'Espanya.

"En nom de Déu Totpoderós, Don Josep Napoleó, per la gràcia de Déu, rei de les Espanyes i de les Indies:
Havent escoltat la Junta Nacional, congregada a Baiona per ordre del nostre molt car i molt estimat germà Napoleó. Emperador dels francesos i rei d'Itàlia, protector de la Confederació del Rhin (...).
Hem decretat i decretem la present Constitució, per que es guardi com a llei fonamental dels nostres estats i com a base del pacte que uneix els nostres pobles amb Nos i a Nos amb els nostres pobles.
Art. 1. La religió Catòlica Apostòlica i Romana, a Espanya i en totes les possessions espanyoles, serà la religió del Rei i de la Nació i no se'n permetrà cap d'altra.
Art. 2. La Corona de les Espanyes i de les Indies serà hereditària en la nostra descendència natural i legítima de varó, per ordre de primogenitura, i amb exclusió perpètua de les dones.
En defecte de la nostra descendència masculina natural i legítima, la Corona tornarà als nostre molt car i molt estimat germà Napoleó (...) i als seus hereus i descendents varons, naturals, legítims o adoptius.
Art. 32. El Senat estarà compost per:
1. Els infants d'Espanya que tinguin divuit anys complerts.
2. De vint-i-quatre individus, nomenats pel Rei entre els ministres, els capitans generals de l'exèrcit i l'Armada, els ambaixadors, consellers d'estat i els dels Consell Reial.
Art. 33. Ningú no podrà ser nomenat senador si no ha complert quaranta anys.
Art. 34. Les places de senadors seran per vida.
Art. 61. Hi haurà Corts o Juntes de la Nació, compostes per cent setanta-dos individus, dividits en tres estaments, a saber: l'Estament del Clero, el de la Noblesa, el del Poble.
Art. 67. Els diputats de les províncies d'Espanya i illes adjacents, serán nomenats a raó d'un diputat per cada tres-cents mil habitants. A aquest efecte es dividiran les províncies en partits d'elecció que composin la població necessària per tenir dret a l'elecció d'un diputat.
Art. 87. Els regnes i províncies espanyoles d'Amèrica gaudiran dels mateixos drets que la metròpoli.
Art. 96. Les Espanyes i les Indies es governaran per un sol Codi de lleis civils i criminals.
Art. 97. L'ordre judicial serà independent el les seves funcions.
Art. 98. La justícia s'administrarà en nom del Rei, per jutjats i Tribunals que ell establirà. Per tant, els tribunals especials i totes les justícies d'abadia, ordres i senyories, queden suprimides.
Art. 126. La casa de tot habitant en el territori d'Espanya i de les Indies és un asil inviolable; no es podrà entrar en ella sino de dia i per un objecte determinat per una llei o per una ordre que provingui de l'autoritat pública.
Art.127. Cap persona resident en el territori d'Espanya o les Indies no podrà ser empresonada si no és per delicte flagant o en virtut d'una ordre legal escrita.
Art. 133. Queda abolida la tortura (...).
Art. 144. Els furs particulars de Navarra, Biscaia, Guipúscoa i Alaba s'examinaran en les primeres Corts per determinar el que més convingui a l'interès d'aquestes províncies i de la Nació.
Art. 145. Dos anys després d'haver-se executat aquesta Constitució s'establirà la llibertat d'impremta. Per organitzar-la es publicarà una llei feta a les Corts.
Donada a Baiona a sis de juliol de mil vuit-cents vuit. Signat Josep.