diumenge, 11 de març del 2012

La censura al teatre en català

La implantació del liberalisme a Espanya, no va suposar ni de lluny el reconeixement de les diferències en el seu sí, mentre, tenia lloc a Catalunya el moviement conegut com la "Renaixença", de recuperació de la seva llengua i cultura.

"En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por en censor interino de teatros del Reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de obras dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España."Real Orden de 15 de gener de 1867, signat pel ministre González Bravo, del govern Narváez.

1 comentari:

  1. La Renaixença va se un moviment que va sorgir, després de tres segles de decadència (s.XVI, XVII i XVIII) en els que la llengua va patir una pèrdua importat de prestigi. Va ser entre els anys 1833, amb la publicació de l'oda "La Patria", i l'any 1877, en el que Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà foren premiats en el Jocs Florals. A més, en ple moviment, El ministre progresista González Bravo, del partit de Narváez va dur a terme una política de censura en la que es prohibía que les obres teatrals s'escriguessin exclusivament en els dialectes del país, en aquest cas, en català.
    Ja, a finals del segle XIX, la renaixença es va consolidar i es va dur a terme un període de normativització de la llengua, gràcies, en gran part, de dos figures molt destacades, com són Pompu Fabra i Mossen Alcover.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.