"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

diumenge, 25 de setembre de 2011

Les cartes de Pacià de Barcelona


Fotografia: sarcòfag paleocristià dels arbres, amb escenes dels miracles de Crist.; Arles (Provença, França); autor: J.F. Clariana. Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

"Dins l'Església es premien els fidels, no es neguen les llàgrimes als dissortats, s'escolta el plany dels suplicants, es cura els ferits, ningú demana per a sí la salut amb jactàcia ni la justícia amb supèrbia, en ella és per a tots la solícita caritat "qui tot creu, tot espera, tot ho suporta" (...) Dins l'Església tota la comunitat de fidels es fa càrrec de les penes de tothom, el dolor és comú, la confiança rau en la mútua pietat, "recolzant-se tots recíprocament en la caritat, afanyant-se per conservar la unitat d'esperit amb el vincle de la pau." Pacià, bisbe de Barcelona, carta III, V, 1-2.

Pacià fou bisbe de Barcelona, i fou declarat sant i és un dels Pares de l'Església; va escriure molt sobre temes doctrinals i contra les heretgies. Els seus escrits ens donen moltes dades sobre el cristianisme del segle IV lliure de les persecucions pels edictes de tolerància de 311 i 313.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Les riqueses de Turdetània

Fotografia: dolia (singular dolium), recipients de gran tamany emprats a l'Antiguitat per emmagatzemar grans, líquids i salses. Autora foto. R.I. Garí.
Estrabó va ser un geògraf i historiador grec que viatjà pel Mediterrani i que és conegut sobretot per la seva "Geografia", que va escriure en disset volums, i que conté dades de gran importància per al nostre coneixement de l'Antiguitat. El seu llibre III està dedicat a Hispania, i n'oferim uns fragments."


"De Turdetània s'exporta blat i vi en quantitat, i oli no tan sols en quantitat, sino de la millor qualitat. També s'exporta cera, mel i pega, molta panerola i un vermelló tan bo com el de la terra sinòpica. Les draçanes treballen amb fusta dels país, en el seu territori trobem mines de sal i abundants corrents de rius salabrosos, així mateix no manca la indústria de salaó del peix, procedent tant d'aquella zona com de la resta del litoral de més enllà de les Columnes, tan bona com la salaó del Pont. Abans era de primera qualitat també el seu abundant teixit, però ara ho és la llana, de la que hi ha més producció que de llanes coraxines. I en bellesa és insuperable, els bocs per a la criança es compren en menys d'un talent. Insuperables són també els teixits fins, com els que fabriquen  els habitants de Salacis.
És inesgotable també la riquesa en bestiar de tota mena i en caça, essent en canvi rares les plagues, si exceptuem els llebretons sapadors: en menjar-se les arrels, fan malbé les plantes i les llavors, i això succeixeix en tota l'extensió d'Ibèria.
(...) De l'abundància i exportacions de Turdetània en donen fe la grandària i el nombre dels seus vaixells, doncs les seves grans naus mercants naveguen cap a Dicearquia i Ostia, el port de Roma, rivalitzant amb les naus líbies.
(...)Tot i ser tant ric l'interior de Turdetània, podria rivalitzar amb ell la regió costanera, per els béns procedents de la mar, perque totes les ostres i copinyes destaquen entre totes les del mar Exterior (...) el mateix succeeix amb els cetacis de tot tipus: orques balenes i catxalots, dels quals sembla sorgir quan espiren, una columna nebulosa si se'ls mira de lluny.
(...)Es reuneixen també en aquesta zona, moltes tonyines que venen d'altres parts de la costa exterior, grosses i voluminoses.
(...)Malgrat d'estar aquesta terra dotada  de tants béns, no quedariem menys meravellats, ans al contrari, en conèixer la generositat de les seves mines, perque de d'elles està plena tota la terra dels ibers. (...) doncs l'or, la plata ni el ferro, no s'ha comprovat que cap altre lloc de la terra els produeixi en tanta quantitat ni qualitat."
Estrabó, Geografia, III, 6,7,8.

Turdetània: regió de cultura ibèrica que abastava la vall del Guadalquivir i els seus voltants, hereva de la cultura tartèssica. En època romana, formava part de la Hispània Bètica.
Panerola o porquet de Sant Antoni: insecte del que s'obtenia un tint vermell.
Columnes d'Hèrcules: l'estret de Gibraltar.
Mar Exterior: l'oceà Atlàntic.
Pont: el mar Negre

diumenge, 11 de setembre de 2011

Un text de Titus Livi sobre les Illes Balears

L'historiador romà Titus Livi (59 aC.-17 dC.), va escriure una monumental història de Roma, que no se'ns ha conservat íntegra; aquí reproduim un text referent a les Illes Balears durant la II Guerra Púnica, on el general cartaginès Mago, condueix la seva flota vers les Illes Balears:

"Hi ha dos illes Balears, una més gran i més dotada d'armes i homes; té a més a més un port en el que pensava  passar tranquil.lament l'hivern, doncs la tardor ja finia. Però el rebrement de la flota va ser tan hostil com si la illa estigués habitada per romans. La seva arma més comuna en l'actualitat, la fona, era l'única que empraven, i no hi ha cap poble que destaqui tant en el seu ús com els baleàrics. Per això, quan la flota s'apropava a terra, va caure damunt d'ella tal quantitat de pedres, que no gosaren entrar en el port, i giraren cap a la mar. D'allà arribaren a la menor de les illes Balears, de fèrtil terra, però menys poblada i armada. Desembarcaren doncs, i aixecaren el campament en una posició ben defensada; s'apoderaren de la ciutat i del territori sense entaular combat, i després de reclutar dos mil soldats auxiliars i enviar-los a Cartago,varen dur les naus a terra per passar l'hivern." Titus Livi, Història de Roma, XVIII, 37.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Presentació d'un nou bloc

Aquest bloc ha estat concebut com una eina útil per a les classes; aquí hi deixarem comentaris, adreces i tot tipus de material que considerem útil per a les classes d'història i de geografia.
De moment el veure una mica buit, però precisament d'això es tracta, d'anar-lo omplint al llarg del curs, amb esforç i il.lusió.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...