"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

dimecres, 9 de maig de 2018

El llegat de Roma

 
Piles baptismals de la basílica
de Son Peretó (Mallorca). S. VI


Chris Wickham, catedràtic de Història Medieval de la Universitat d'Oxford, és autor, entre altres obres, de The Inheritance of Rome: a History of Europe from 400 to 1000 (publicat al 2009): El llegat de Roma. Una història d'Europa de 400 a 1000. 
Es tracta d'un llibre apassionant que cobreix una etapa fosca i mal coneguda, pel públic, de la història d'Europa, però l'autor no es limita a aquest continent, sino que abasta també el Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. 
Wickham recorre tant a la documentació escrita com als resultats de l'arqueologia per recolzar les seves tesis.
Hi ha continuitat entre l'imperi romà occidental i els que Wickham anomena regnes post-romans, sorgits de les seves runes? El cert és que hi ha trencament: els nous estats a occident (francs, visigots, ostrogots...) no tenen l'estructura administrativa, i sobretot, tributària que tenia l'estat romà. Per l'antic imperi romà occidental serà un cop mortal la pèrdua del nord d'Àfrica a mans dels vàndals.
En canvi si que Bizanci conservará la gestió dels tributs, així com els recursos en blat que li oferia Egipte, fets que contribuïran a la seva continuïtat. També el califat musulmà es beneficiarà de la recaptació de tributs, la presència de tropes a les ciutat i de amplis recursos econòmics. Aquest califat únic es dissol en el segle X.
Un canvi important el constitueix el cristianisme, que impregna tota la cultura altomedieval.
Wickham descriu en el seu llibre el sorgiment de l'imperi carolingi -destaca que Pipí el Breu i Carles Martel no eren només precedents de Carlemany, eren gobernants enèrgics amb personalitat pròpia- l'estructura administrativa d'aquest imperi la seva posterior divisió en la França Occidental (un regne feble) i la França Oriental (el centre europeu, que persistirà com imperi). 
Britània fou la primera província abandonada per Roma (410), restant dividida en petits regnes i atacada pels vikings, que crearen el seu propi estat. Parla també Wickham dels països nòrdics i l'est d'Europa i la seva evolució.
Hi ha disminució del comerç respecte a l'imperi? Wickham distingeix entre el comerç local i l'exterior, de productes de luxe. Les importacions del nord d'Àfrica cessen l'any 700 (pàg. 293).
Descriu el catedràtic d'Oxford el procés d'apropiació de la terra per part de l'aristocràcia de l'imperi carolingi, en un procés de pregressiva feudalització. Si durant bona part del periode estudiat, era important el nombre de pagesos propietaris lliures -que fins i tot podien formar part de l'exèrcit- aquests aniran progressivament desapareixent; la terra serà expropiada o adquirida per nobles i grans monestirs i els pagesos convertits en serfs o arrendataris, encara que a la pràctica aquesta divisió no tindrà importància, ja que l'arrendatari és igualment depenent del senyor, que també serà el que imparteix justícia.
El el capítol 22, descriu l'autor el que anomena l'"engabiament" de la pagesia, és a dir, la pèrdua de la propietat i de la llibertat de la pagesia a partir de l'any 800, fins al 1000, que és el que tanca el periode estudiat. Evidencia però, un important creixement demogràfic que es tradueix en la posta en cultiu de boscos i terres pantanoses, i va parell a un increment de l'activitat comercial, estimulada tant pel mateix augment de la població com pel major poder adquisitiu de l'aristocràcia, degut precisament a la submissió de la pagesia (pàgs. 665 i 666); fou la base del creixement dels segles XI i XII.
Un llibre extens i complex que ens ofereix molts de punts per a l'estudi i el debat. Aquí només hem intentat apuntar algunes idees.

BIBLIOGRAFIA

Chris Wickham, El legado de Roma. Una historia de Europa de 400 a 1000. Presentación de Eduardo Manzano. Traducción de Cecilia Belza y Gonzalo García.766 pàgines. Ediciones de Pasado y Presente. Barcelona, 2013.

 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...