"Gran fou l'honra que mereixia la Nació Espanyola en escollir-me per ocupar el seu tron, honra tant més preuada per mi en oferir-se'm envoltada de les dificultats i els perills que comporta la tasca de governar un país tant pregonament pertorbat.
Conec que es va enganyar el meu bon desig. Dos anys fa que vaig cenyir la corona d'Espanya i Espanya viu en constant lluita, veient cada dia més llunyana l'era de pau i ventura que tant ardentment desitjo. Si fossin estrangers els enemics de la seva felicitat, llavors,davant d'aquests soldats tan valents com soferts, seria el prier en combatre'ls, però tots els que amb l'espasa, amb la pluma i amb la paraula agreugen i perpetuen els mals de la Nació són espanyols; tots invoquen els dolç nom de la pàtria, tots els barallen i lluiten pel seu bé, i entre el renou del combat, entre el confós, eixordidor i contradictori clamor dels partits, entre tantes i tan oposades manifestacions de l'opinió pública, és impossible encertar quina és la vertadera i, encara més important, trobar el remei per tants grans mals. L'he cercat àvidament dins la llei, i no l'he trobat. Fora de la llei, no ha de cercar-lo qui ha promès respectar-la. Ningú no atribuirà la meva decisió a la feblesa d'ànim.
Aquestes són, senyors diputats, les raons que em mouen a retornar a la Nació, i en nom seu a vosaltres, la corona que em va oferir el vot nacional, renunciant a ella per mi, pels meus fills i els meus successors. Discurs d'Amadeu I renunciant a la corona espanyola, 11 de febrer de 1873.
