"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

dilluns, 3 d’abril de 2017

La Revolució Russa, cent anys després (i 6): la Guerra Civil, el comunisme de guerra i l'assassinat de la família imperial.



 Imatge: església de la Sang a Iekaterinburg, construïda sobre la casa on fou assassinada la família Romanov. Procedència: Wikimedia Commons.

La Guerra Civil russa, posterior a la presa del poder pels bolxevics, va tenir lloc entre 1918 i 1923, però, a partir de 1921, els bolxevics controlaren ja la situació, i es limità a espisodis aïllats.

Malgrat el triomf de la revolució d'octubre, els bolxevics, en principi, només controlaven la zona propera a Petrograd, i amb dificultats prèvies, la de Moscou.
Esclatà un alçament en el que, no només intervengueren partidaris de l'enderrocat tsarisme, sino lleials al govern provisional, socialistes revolucionaris (guanyadors de l'assemblea legislativa de 1918), l'anomenada Legió Txecoslovaca, i s'hi afegiren pagesos descontents amb el control i expropiació de les seves collites per part del govern bolxevic. Aquest exèrcit fou anomenat dels "russos blancs", en contraposició a l'Exèrcit Roig, impulsat per Lev Trotski.
A més, intervinguren  potències estrangeres en favor dels russos blancs: Gran Bretanya, França, Estats Units, Polònia), i de fet, la seva retirada el 1921, precipità la derrota.
L'Exèrcit Roig fou organitzat de manera eficaç per Lev Trotski, que va impusar una dura disciplina i una eficaç distribució d'armes i aliments, a través del transport per ferrocarril (a diferència del que havia passat durant la I Guerra Mundial), fets que van contribuïr de manera decisiva a la seva victòria.
El govern revolucionari va imposar el que es va anomenar "comunisme de guerra": obligació, per part dels pagesos, de lliurar la major part de les collites, control de les grans fàbriques, organització de la producció, disciplina obrera, control militar dels ferrocarrils, abolició de l'empresa privada, racionament dels aliments.
Tot i això, la producció d'aliments va disminuir (1) durant aquest periode, afectant especialment a les ciutats. Les requises al pagesos no tenien a veure amb la seva producció real, sino que s'establien unes quotes, i les collites eren sovint requisades a la força. En la primavera de 1919, s'estableix una lluita a mort entre pagesos i bolxevics (segons expressió de Figes, pàg. 681). Les possibles vendes a transport clandestins d'aliments, eren severament vigilats per patrulles (Figes, pàg. 682).
Durant la guerra, té lloc l'assassinat de la família imperial, que estava recluïda a Tobolsk (Sibèria), i es va ordenar el seu trasllat a Moscou. Pel camí, foren aturats per membres dels soviet dels Urals, i tancats a la casa Ipátiev, a la localitat d'Iekaterinburg,  a prop de la zona de guerra.
La nit del 17 de juliol de 1918, s'els va ordenar que es vestissin i esperessin per viatjar, però en lloc d'això, foren assassinats a trets, el matrimoni imperial, les filles (la major tenia 22 anys), el tsarevitx Alexis, de 13 anys, el metge (Botkin), tres servidors, i fins i tot un dels dos gossos de la família.
Els supervivents foren rematats, morint en darrer lloc les filles del tsar, a les que les cotilles amb joies cosides, serviren de cuirassa en el primer moment. (vegeu una descripció dels fets a Pipes, capítol 17, pags. 809 a 856).
Sense que hi hagi proves contundents, es fa difícil pensar que aquesta acció es portés a terme sense el permís de Lenin.(2)
Un dels episodis més coneguts de la Guerra Civil Rusa, el motí de Kronstadt, base naval situada a prop de Petrograt, va iniciar-se a principis de març de 1921. Els mariners de Kronstadt, que havien participat en les anteriors revolucions, exigien llibertad d'expressió per als treballadors, fi del monopoli bolxevic del poder, igualtat en la distribució d'aliments, i l'existència d'artesans i camperols lliures. El motí fou sufocat de manera sagnant, però va ajudar en la decisió de Lenin d'obrir una part de l'economia a la iniciatica privada, el que serà la Nova Política Econòmica.
En acabar-se la guerra, es dictà la nova constitució, ja no de Rússia, sino de la Unió de Repúbliques Soocialistes Soviètiques (URSS), ja que el somni dels bolxevics no era limitar la revolució a la seva pàtria, sino al món. La constitució de l'anomenada III Internacional (1919), de partits comunistes lligats a Moscou, tenia precisament l'objectiu d'estendre aquesta revolució. L'URSS va desaparèixer el 1991.
Les dificultats econòmiques creades per la desparició de la propietat privada, obligaren Lenin a permetre una economia mixta, on tenia lloc la petita empresa particular, l'anomenada Nova Política Econòmica (NEP). Així mateix, el 1922, el govern soviètica signà amb Alemanya un tractat de coperació a la ciutat italiana de Rapallo.
Després de la mort de Lenin, el 1924 i l'adveniment de Stalin, el petit capitalisme creat per la NEP va desaparèixer i s'inicià una forçosa i brutal col.lectivització.
Però això ja pertany a una altra etapa.

(1) S'estima que, el 1913, la producció de cereals a la Rússia Central era de 78, 2 mil.lions de tones; el 1917, de 69,1 mil.lions de tones; el 1920, de 48,2 mil.lions de tones (vegeu Pipes, pag. 756).
(2) El cossos foren recoberts d'àcid i enterrats en una fossa secreta. El 1979, foren redescobertes les primeres restes, i s'acabaren de localitzar i identificar (gràcies a l'ADN) després de la caiguda del comunisme.
Les restes es traslladren amb honors d'estat a la catedral de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg, les víctimes foren també proclamats com a víctimes de la repressió i canonitzats per l'església ortodoxa.

Bibliografia i webgrafia

Edward Hallett CARR, La Revolución Bolchevique. 1917-1923. Tres volums. Alianza Universidad,  Madrid, 1973.
Antonio ESCOHOTADO, Los enemigos del comercio. Una historia moral de la propiedad. III. De Lenin a nuestros días. Edhasa, Barcelona, 2016.
Orlando FIGES, La revolución rusa. Edhasa. Barcelona, 2010.
Sheila FITZPATRICK, El equipo de Stalin. Los años más peligrosos de la Rusia soviética, de Lenin a Jrushchov, Crítica, Barcelona, 2016. 
Francisco HERRANZ et alii, "Dossier. Revolución Rusa. 1917. El año que dividió el mundo", dins la revista La aventura de la historia. Gener de 2017.
Richard PIPES, La revolución rusa. Editorial Debate. Barcelona, 2016
Karl SCHLÖGEL, Terror y utopía. Moscú en 1937. Acantilado col. Quaderns Crema. Barcelona, 2014.
WIKIPEDIA, article "Revolución rusa"
WIKIPEDIA, article "Asesinato de la familia Romanov


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...