Manel Santana i Querubí, l'al·lot de paper

"La podridura a la qual vostè em va sotmetre, va ser planificada amb molta subtilesa". (pàg. 241).

Manel Santana Morro (1972), és doctor en història, professor, historiador i escriptor. Ha escrit llibres d'història, dedicats al mutualisme obrer, la Guerra Civil i la postguerra, llibres de contes i novel.les, com és aquesta darrera que anem a comentar. Ha rebut diversos premis (1)

Querubí l'al·lot de paper, és la tercera novel.la de Manel Santana. Junt amb El sementer de ses Mines i La plagueta vermella, conforma la trilogia d'una Mallorca en transformació a partir de la Guerra Civil fins a finals de segle.

Un novel.lista i historiador no deixa mai de ser això: novel.lista i historiador. Cert que aquesta darrera novel.la Querubí, l'al.lot de paper és una obra de ficció, però situada en un ambient històric perfectament real, i diria que vigent fins no fa tant, explicat en un llenguatge ric i planer. Un professor de filosofia, un alter ego de l'autor (professor de història), concerta per mitjà d'una amiga, una entrevista amb un altre professor, d'auxiliar sanitari, un home ara ja madur que s'avé a explicar la seva dolorosa història. A la primera entrevista en segueixen d'altres, així com un diari i les pròpies investigacions del professor de filosofia. La lectura d'aquest diari, constituirà així bona part del llibre, que tindrà així dos narradors: el professor de filosofia i el propi protagonista.

La colpidora història d'en Rafel, se situa inicialment en poble mallorquí, entre finals del 70 i principis dels 80, en un ambient que els que tinguin certa edat segur recorden: un capellà, personatge important al poble, com ho podien ser el batle o el metge, els silencis, els personatges "honrats" i els marginats o els malvistos, els records cada cop més llunyans i en veu baixa de la guerra civil i la postguerra, a voltes els abusos del poder, la manca de perspectives de sortir d'una societat asfixiant.

Afegeixo també: el matriarcat mallorquí, aquí representats per  la padrina, madó Jerònia i la mare, na Maria Concepció, d'en Rafel i de n'Andreu. 

"Va quedar (madó Jerònia) òrfena de mare i com va haver d'agafar el timó del dia  dia: del tracte amb els senyors; de les converses amb els venedors dels bocins de terra; de com aconseguia girebé sempre, el millor preu possible; de com s'havia casat amb un jove ben espavilat, amitger i mercader, i de com compraren el casal, la casa familiar, a un senyors arruïnats" (pàgs. 30 i 31)

La història d'aquesta família és doncs, també, la de Mallorca, la ruïna dels antics senyors i la venda de les seves possessions a bocins a les noves famílies ascendents.

Dins un ambient aparentment tranquil i honorable, però, el mal, però surgeix quan un al·lot, en Rafel, nascut en una bona família i amb dots extraordinàries per la música, és víctima a la seva infantesa, dels abusos del rector, don Honorat (el nom no deixa de ser un sarcasme) Sadurní, per altra banda un personatge venerat per la família. Aquests fets, que Rafel haurà de patir en silenci, marcaran la resta de la seva vida.

Explica el professor de filosofia que la història li és contada pel mateix protagonista, del qual, lògicament no se'n diu el nom real, com és el cas de la resta de personatges o el nom mateix del poble, es Cabassos, vivència contada molts anys després d'aquells fets dolorosos, ja coberts amb la capa del temps i després d'una colla de teràpies. I com a les bones novel.les de misteri, s'inicia el relat amb l'anunci d'un crim terrible llegit en un diari: un rector greument ferit a ca seva, en circumstàncies més que sospitoses, amb els genitals  cremats. Fets que portaran el protagonista a reviure dolorosos records. 

La història no va només d'en Rafel, sino també de la seva família, en un ambient de poble opressiu i carregat de murmuracions, records i oblits.

"En realitat, el cotxe del padrí d'en Rafel acumulava història. Millor dit, moltes històries. El juliol del trenta-sis havia servit per repartir armes, sobretot pistoles de cano llarg i fusells mauser entre els falangistes de la comarca perque fessin proves de tir en  els terrenys d'una possessió prop de Inca". (pàg. 147).

I el pare? En Damià, pare d'en Rafel, havia tingut que renunciar a l'amor i els somnis de joventut i havia pagat molt car no respectar les normes escrites de la societat i les relacions laborals.

"Mon pare, en Damià Fillolet, mai no es va poder desempallegar de les urpes d'una fatalitat creixent que l'apropava minut a minut a un fondal." (pàg. 138).

Una persona serà fonamental en el camí de sortida de Rafel de les urpes del seu abusador. Li obrirà  un món nou, que el permetrà deixar enrera el vell. 

"Llunàtica i genial. Així era aquella dona que vivia entotsolada en les cases del puig Ventós. Allà, n'Aina Floreta o de can Floret havia creat un oasi ben particular on vivia apartada del món i sadollava l'ànsia, l'enginy i la seva curiositat inabasastable. Era d'una energia i fosforescència invisibles." (pàg. 257)

Fugir pot esdevenir una necessitat. El germà Andreu ja havia fugit, quan Rafel també ho fa, posant la mar entre ell, el seu poble i la seva família, i aconsegueix una plaça de professor a Barcelona.  El descobriment que la seva mare li havia amagat la seva admisió a la facultat de Medicina, és el que l'acaba de decidir a deixar-ho tot enrera. Només el temps el durà a sentir-se bé al seu poble, pero ja en un món totalment transformat.

"Amb el pas del anys, el poble de la meva infantesa havia canviat amb escreix. Eren transformacions profundes, ràpides. Les fesonomies dels veïnats, generalments nous residents, nouvinguts de la capital, ja no resultaven conegudes". (pàg. 171).

¿Quí va matar, o va intentar matar el retirat y vell rector Sadurnill? Doncs haureu de llegir el llibre, que se us farà ben interessant.

La literatura i el cinema han idealitzat (no sempre, però), la infantesa com un bona època. la realitat, però és que en molts adults actuals es pot amagar una trista infantesa que ha condicionat tota la seva vida adulta.

(1) Premis Baladre (2009), Joan Castelló (2011) i Alexandre Ballester (2013).

Manel SANTANA MORRO, Querubí, l'a·lot de paper. Editorial Purpurina. Gener de 2025.

Altres entrades sobre l'autor en aquest bloc:

La plagueta vermella. Una història de quinquis i outsiders.

Un llibre de Manel Santana sobre el primer franquisme a Mallorca.

La història a Balears, novel.lada.
 

Els oblidats espanyols del Gulag soviètic

"El transport constava de 200 homes.Setze dies estigueren amuntegats a les presons rodants, sense que les portes ni tan sols s'obrissin per introduir-hi aliments, ni per buidar-les d'excrements , ni per extreure'n els morts. Quan el transport arribà a la seva destinació, dels dos-cents homes només en quedaven vius dos."Relat del capità italià De Silvestre al capità divisionari Teodoro Palacios Cueto, recollit per Rafel Cifre (Balears al Gulag, pàg.58.) 

"Una noche de julio de 1947, los emigrantes españoles fueron convocados a un reunión para debatir la "traición" de aquellos que querían irse. Cuando Carrillo cargó contra "los traidores que dejan el país socialista para ir a vivir entre los capitalistas", fue recibido con una ovación (...)". Paul Preston El zorro rojo, pags. 139 i 140. (1)

Després del seu llibre División, dedicat als Balears de la División Azul y la seva hereva, la Legión Azul, l'historiador Rafel Cifre Romero (Sineu, 1980) treu ara a la llum un altre estudi: Balears en el Gulag. Republicans i divisionaris en els camps de concentració de la Unió Soviètica (1941-1956). Com en el cas de División, es tracta d'un estudi rigorós, fruit de quatre anys de treballs i consultes de declaracions de familiars, arxius, documents, articles, llibres i fins i tot registres de baptisme. 

Malgrat la insistència actual en la memòria històrica, el cert és que els espanyols que van patir el Gulag soviètic (2) en la II Guerra Mundial i l'estalinisme, dispersos per camps d'Àsia Central i Sibèria, han estat oblidats, com si d'un tema tabú es tractés. Rafel Cifre, centrat en el cas dels balears, rescata el tema. 

Quin són els grups que patiren aquesta malhaurada sort? pensarem primer en els supervivents de la División, la majoria capturats a la també oblidada i durísima batalla de Krasny Bor, en els voltants del terrible setge de Lenigrad. Però, per sorpresa de molts, republicans espanyols, mariners en vaixells de transport o aviadors que havien anat a fer les pràctiques a l'URSS. I també alguns dels coneguts com a nins de la guerra, alguns dels quals acabaren en la delincuència comú per manca de recursos.  I encara un grup molt especial: els anomenats "berlinesos", espanyols condemnats a treballs forçats a l'Alemanya nazi, i que ocuparen l'ambaixada espanyola, abandonada, en entrar l'Exèrcit Roig a Berlín. A l'URSS de Stalin, qualsevol supervivent dels nazis era un sospitós de traïció...

Els lectors es preguntaran perque tots aquests malhaurats no pogueren abandonar la Unió Soviètica -molts, ja mai tornarien-, especialment els republicans, -tret d'uns pocs als que se'ls concedí el permís- que en teoría no es podien considerar enemics. Qui sàpiga alguna cosa de l'època estalinista, intueix la resposta: era important que no desvetllés la seva realitat, i en això va col.laborar per activa o passiva, el Partit Comunista d'Espanya, si, el de Dolores Ibárruri, Santiago Carrillo i Fernando Claudín. Perquè havien d'abandonar la pàtria del socialisme per tornar al capitalisme? Això afectà no només els que volien retornar a la pàtria, sino altres que volien emigrar a altres països.

Esment apart mereixen els delators, els anomenats "antifeixistes", confidents de la NKVD (Norodni kommissariat vnútrennikh del), la policia política dirigida pel sinistre Laurenti Beria. (Els balears al Gulag, pàg. 49).

El treball de Rafel Romero se centra en els Balears, el que ja és una extensa feina. Els que pogueren tornar, foren sotmesos a interrogatoris en l'Espanya de Franco, el que no deixa de ser lògic, venint d'on venien. Citem alguns noms: el mariner Pedro Llompart Bennassar, nascut el 1899 a Barcelona de pares pollencins, retingut a Odessa el juny de 1941, de d'on inicià el seu periple per presons i camps de concentració; el divisionari Andreu Alcover Sansaloni, nascut a Manacor el 1915, capturat pels soviètics a Krasny Bar; Adrián Amorós Herrero, també divisionari, nascut el 1914 a Elda (Alacant), mallorquí per matrimoni amb Magdalena Pou; el "berlinès" -es a dir, dels participants en l'ocupació de l'ambaixada espanyola, Sebastià Santandreu Sancho, que morí a la Unió Soviètica el 1982, i del que els seus familiars no n'havien tingut notícies fins ara, a través de l'autor del llibre.

El càstig i els treballs forçats eren l'objectiu del Gulag, sovint convertit en camps d'extermini, per les penoses condicions. Així trobem episodis esgarrifosos. com el de l'anomenada "Illa dels setanta" (Els balears al Gulag, pàgs. 58, 59 i 60): 

 

"Antropòfags blancs, salvatges europeus, obrien el ventre dels que acabaven de morir i els n'extreien el fetge, que cuinaven i devoraven" (Balears al Gulag, pàg.58).

 

Atacs sexuals per part de dones, a qui un embaràs els permetria rebaixar la condemna o sortir lliures (Balears al Gulag, pàg. 116 i 117). 

La situación internacional va influir de manera decisiva en la sort dels espanyols. Per estrany que avui pugui semblar, hi va haver conversacions entre els governs de Franco i l'URSS (sense comptar altres intervencions d'entitats públiques, privades o religioses), però la possible inclusió d'Espanya en el Bloc Occidental va frustrar aquesta via. Després va venir la Guerra Freda.

"Tot feia presagiar que les negociacions entre Espanya i la Unió Soviètica sobre la repatriació dels espanyols captius a Russia arribaria a bon port. "Però un discurs de Truman, que anuncià que els Estats Units sostindrien els pobles lliures que ressistissin les temptacions de submissió fetes per minories armades o per pressions exteriors, malbaratà aquelles expectatives. Acabava de néixer la Doctrina Truman i, amb ella, la possibilitat d'inserció d'Espanya el el naixent Bloc Occidental" (Balears als Gulag, pàg. 78).

 

Només la mort de Stalin, el 5 de març de 1953, l'execució de Beria el desembre i la posterior desestalinització, va permetre concebir esperances de retorn als supervivents d'aquell infern. Després de moltes negociacions, l'abril de 1954 partí d'Odessa el vaixell Semíramis, propietat d'un armador grec i amb bandera liberiana, i destinació Barcelona, amb un total de 248 repatriats. No tots tornaren amb el Semíramis, hi va haver més vaixells posteriorment. Alguns decidiren restar per sempre a l'URSS,no sabem fins a quin punt obligats o voluntaris, com el ja esmentat Sebastià Santandreu Sancho. (Els balears al Gulag, pàg.139).

Els balears al Gulag creiem que és un llibre imprescindible per als estudiosos i interessats en un tema del que tan poc sabem en realitat. Es complementa amb mapes del sistema de camps, valuoses fotografies i  l'extensa bibligrafia emprada.

(1) Paul Preston, El zorro rojo. La vida de Santiago Carrillo.Editorial Debate, Barcelona, 2013.

(2) Tal com explica Rafel Cifre al seu llibre, el Gulag era el sistema concentracionari de la Unió Soviètica, nascut en l''època tsarista i ampliat i empitjorat per la Revolució. No ens estendrem a explicar la seva evolució, així com el dels centres de tortura, les famoses txeques, ja que no és l'objecte d'aquesta ressenya, podeu llegir-la resumida al llibre, pàgs. 25 al 29. És obvi que la repressió no afectava només als presoners -de moltes nacionalitats- d'aquests camps, sino a mil.lions de ciutadans. Sobre Stalin hi ha una extensa bibliografia. Citarem: Simon Sebarg Montefiore, La corte del zar rojo. Traducció de Teófilo de Lozoya, Barcelona, 2004.

 

Rafel CIFRE ROMERO, Balears al Gulag. Republicans i Divisionaris en els camps de concentració de la Unió Soviètica (1941-1956).

Rafel CIFRE ROMERO, División, 2018. 

Miquel Segura ens mostra Joan March d'aprop

 

Sobre la figura de Joan March Ordines (Santa Margarita 1880-Madrid, 1962), s'ha escrit força i no hem de repetir aquí l'extensa bibliografia, només citarem dos llibres dels darrers temps: una biografia novel.lada, Reis del món, de Sebastià Alzamora, que a més del financer mallorquí retrata un altre margalidià universal: l'orientalista  Joan Mascaró Fornés; ambdós figures van estar molt unides fins a la mort de March. L'altre llibre és el que comentarem aquí: Joan March d'aprop, de l'escriptor i peridista nascut a sa Pobla, Miquel Segura Aguiló, que duu ja al darrera una extensa obra publicada, més de 30 llibres, així com els seus articles al diari Ultima Hora de Baleares. Miquel Segura ha dedicat també bona part de la seva obra a divulgar el tema xueta, els descendents de jueus conversos de Mallorca, víctimes de la cremadissa de 1691.

Joan March d'aprop, patrocinat per l'ajuntament de Santa Margalida, no és una vida novel.lada, ni un assaig, sino el retrat d'un home contradictori sobre el qual el autor ha dut a terme una exhaustiva investigació, basada en testimonis -molts dels quals, de la mateixa familia March, com la seva nora Carmen Delgado, la gran matriarca de la família- llibres, articles, etc. Val a dir que March és i ha estat una home estimat i odiat alhora. En els darrers temps, la Memòria Història ha caigut damunt d'ell amb la damnatio memoriae d'esborrar el seu nom de places, carrers...malgrat que ningú pot borrar l'existència de la Fundació March i de la Banca del mateix nom, sortosament. La Fundació, a la qual el financer va destinar una quantitat exhobitant pel seu temps, ha dut a terme una molt meritòria obra filantròpica.

I si, és cert que va ajudar el cop d'estat contra la república el 1936, així com ho van fer d'altres financers i  polítics (Cambó, sense anar més lluny), així com, potser sense intenció i com ens explica Miquel Segura, va ajudar en gran manera a crear la Mallorca moderna: com a polític, milità i ajudà el Partit Liberal (el progressista de l'època), i pagà de la seva butxaca una Casa del Poble a Palma (els sindicats el veneraren). Un fet poc conegut, però trascendental que ha estudiat Miquel Segura, és que va ser l'autor del que podriem anomenar la reforma agrària del camp mallorquí: va comprar als arruinats "botifarres" de Mallorca, l'antiga noblesa rural víctima dels seus malbarataments, extenses terres, bona part de la qual va parcel.lar i vendre o llogar a bon preu a pagesos que abans no haurien ni somiat a ser propietaris. És ben cert, aclareix Segura, que no fou per filantropía sino per controlar aquelles terres, especialment al sud de l'illa, que li eren útil per als seus negocis -iniciants com a contraband- del tabac. Va conservar per ell les que li eren útils i va vendre les que no. Per la seva part, l'estament de "botifarres" en el seu capvespre, menysprearen March, però no dubtaven a demanar-li prèstecs, que ell concedia a elevats interessos, al revés dels pagesos.

Va ajudar la sublevació, pero ¿era franquista? No sembla que Franco i March es portaren massa bé, però es suportaven. March era de March, i prou.

La imatge de Joan March que ens descriu Miquel Segura, éns sembla un home modern, amb una vista d'àliga pels negocis i l'esdevenidor. Tenia una intel.ligència precoç i extraordinària. Durant tota la seva vida fou lleial als que el servien bé i li eren lleials, i en un temps en que l'estat del benestar no era ni de lluny com ara, no desamparava els seus treballadors ni jubilats. Direu: un comportament paternalista, potser si, però era el que hi havia llavors. 

No faré un resum aquí de la vida de Joan March Ordines, ni opinar sobre ell, el que seria molt presumptuós, podeu llegir el llibre -us ho recomano- o consultar les nombroses fonts escrites o penjades a Internet, si que diré que va exercir una gran influència en l'Europa dels anys 30, 40 i 50 del segle passat, i arribà a ser una de les primeres set fortunes del món.

L'autor del llibre es demana potser perquè els best-seller no arriven a figurar com a best-sellers. El llibre de Miquel Segura ha esgotat dues edicions en un mes, és un llibre molt ben escrit, fruit d'una investigació seriosa, és una vida més interessant -per bé o per mal- que moltes aventures de ficció, no és ni necessari novel.lar-la, i, a l'inrevés que molts suposats èxits, posseix un ric llenguatge i és llegeix amb interès. Molt interessants també les imatges incloses. Joan March d'aprop ens ajuda a comprendre el que era la Mallorca preturística, en la qual ni el contraban era vist com un delicte, sino una necessitat per viure. 

Miquel SEGURA AGUILÓ, Joan March d'aprop, Ajuntament de Santa Margalida, 2023. 

 

Imatge: un dels tres cadillacs de Joan March, que es va mostrar a la fira de cotxes antics Santa Margalida.