"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reforma agrària. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reforma agrària. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de gener del 2017

Informes sobre la llei agrària en el regnat de Carles III


Imatge: Gaspar Melchor de Jovellanos, pintura de Francisco de Goya. Museo del Prado, Madrid.

Text 1:

"Basta, señor, basta ya de luz y de convencimiento para que vuestra alteza no declare la entera disolución de esta hermandad tan prepotente, la abolición de sus exhorbitantes privilegios, la derogación de sus injustas ordenanzas y la supresión de sus juzgados opresivos. Desaparezca para siempre de la vista de nuestros labradores este concejo (de la Mesta) de señores y monjes convertidos en pastores y granjeros y abrigados a la sombra de un magistrado público y restitúyanse de una vez su subsistencia al ganado estante, su libertad al cultivo, sus derechos a la propiedad y sus fueros a la razón y a la justicia" Gaspar Melchor de Jovellanos, Informe sobre la Ley Agraria, para la Sociedad Económica matritense, 1895 (fragment)

Text 2: 
"Causas físicas: infecundidad de algunas tierras, falta de población, posición poco ventajosa de las provincias fértiles y abundantes en grano, falta de canales y caminos para la exportación, excesiva caza mayor y menor, abundancia de insectos, terrenos y sembrados abiertos, desigualdad excesiva de las propiedades, mal cultivo.
Causas morales: vinculaciones y primogenituras (mayorazgos), arrendamientos y su método, desigualdad de los derechos impuestos sobre la tierra y sus frutos, excesivas contribuciones, impuestos sobre consumos, privilegio de ganado (de la Mesta), lujo extranjero, prohibición de usar cada uno sus tierras libremente, leyes políticas, administración real."  Informe sobre la Ley Agraria, per a la Sociedad Económica Matritense, 1894 (fragment)

Comentari de text

Qüestions

- Tipus de text, autor, destinataris, circumstàncies històriques.

Aquests textos corresponen a un informe sobre la llei per a la reforma agrària encarregada per el rei a la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, per Carles III i destinada al Consell de Castella, i en darrera instància, al propi rei.
És una font primària de tipus polític, i també econòmic, dins de les mesures il.lustrades i reformistes de Carles III, prototipus de l'anomenat "Despotisme il.lustrat", reformes fetes des de la monarquia.
Carles III es va envoltar d'una colla de polítics il-lustrats: Campomanes, Olavide, Floridablanca,
Aranda, Jovellanos.
La reforma agrària era un dels principals problemes del país:
-Continuava essent una agricultura de subsistència, però la població havia crescut. Els preus del gra pujaven, el que va constituïr ser la principal causa del motí d'Esquilache, malgrat el decret de "capes i barrets". La corona necessitava estimular l'economia, evitar les crisis de subsistències i també augmentar els ingresos de la hisenda real.
-L'agricultura era la principal font de riquesa, no obstant, al segle XVIII, continuava tenint l'estructura social i econòmica de l'antic règim, que la feia poc productiva, a més dels obstacles físics.
Els consellers i ministres il.lustrats de Carles III eren fisiòcrates, una teoria econòmica que considerava l'agricultura com a principal font de riquesa.

-Quins eren els principals problemes de l'agricultura, segons els informes?

En el primer fragment, Jovellanos critica durament la Mesta, o Honrado Concejo de la Mesta associació de pastors i ramaders d'ovelles principalment, fundat en el segle XIII per Alfons X el Savi de Castella, i estimulat pels diferents reis, que tenien en els impostos sobre la llana una bona font d'ingressos.
Aquest predomini ramader, amb grans ramats trashumants que recorrien gran extensions, havia arruinat l'agricultura i deforestat el país. S'havia abandonat l'agricultura per la ramaderia, i els ramats desvastaven els camps. Es talaven boscos per a fer pastures.
Aquest és el tema que critica durament Jovellanos en el primer fragment:  "Desaparezca para siempre de la vista de nuestros labradores este concejo (de la Mesta) de señores y monjes convertidos en pastores y granjeros y abrigados a la sombra de un magistrado público y restitúyanse de una vez su subsistencia al ganado estante, su libertad al cultivo, sus derechos a la propiedad y sus fueros a la razón y a la justicia."
Però no és l'únic, una altra de les seves queixes foren les vinculacions i mayorazgos que impedien la lliure disposició de la propietat.

En el segon fragment s'indiquen les que es consideren les principals causes de la poca productivitat de l'agricultura, dividint-les en físiques i morals.
Resumirem algunes:
- Físiques: infecundidad de algunas tierras, terrenys muntanyosos, rocallosos, erosionats, no productius,  falta de población, hi havia extenses zones despoblades. Posición poco ventajosa de las provincias fértiles y abundantes en grano,  falta de canales i caminos para la exportación, el que indicava dificultat pels intercanvis i falta d'aigua per l'agricultura. Terrenos i sembrados abiertos, sense que es poguessin tancar. Excesiva caza mayor y menor, per tant en detriment de terres dedicades a l'agricultura.  Desigualdad excesiva  de las propiedades, latifundis al sud (Andalusia, Extremadura, Castella la Nova) i minifundis al nord (Astúries, Galícia). Els primers eren sovint mal o poc conreats, els segons eren insuficients per a mantenir una família.
-Morals: Vinculaciones y primogenituras (mayorazgos): en estar moltes terres vinculades a una família, per tant inalienables, amb l'obligació de passar-les íntegres a l'hereu, feia que no poguessin canviar de mans, no havia terra disponible per aquell que la volgués adquirir. Arrendamientos y su método: terres arrendades i no conreades directament pel propietari, amb censos (contractes) curts i onerosos pel pagès que les conreava. Excesivas contribuciones, aquí es critica l'excessiu pagament a la hisenda pública, que va en perjudici dels guanys del propietari. Privilegio de ganado, es remet als privilegis de la ramaderia, representada per la Mesta, en detriment de l'agricultura. Lujo extranjero, es critica aquí les importacions de productes estrangers de tot tipus.

Per què van fracassar aquests intents de reforma?

Principalment per la negativa dels privilegiats a canviar res de l'estructura social que els beneficiava (no solament els privilegiats, molts petits propietaris també s'hi oposaven, com veurem durant el regnat de Ferran VII i en el sorgiment del carlisme).
Durant el regnat de Carles III es posaren el conreu terres de realengo, les anomenades colonitzacions de Sierra Morena, on es dugueren camperols alemanys catòlics, i es crearen poblacions com la Carolina (en honor del rei.). No van tenir massa èxit. També es va intentar limitar els privilegis de la Mesta.
L'esclat de la Revolució Francesa l'any 1789 (un any després de la mort de Carles III) va fe cundir el pànic davant les conseqüències del reformisme, i va servir de pretext per aturar més canvis.
No obstant, els temps seguien demanant reformes, i ben aviat entraria l'Antic Règim en crisi, essent la reforma agrària un problema recurrent a la història d'Espanya.


dissabte, 3 de març del 2012

La desamortització eclesiàstica de Mendizábal (1836)



Imatges: la Reina Governadora, Maria Crsitina i Juan Álvarez Mendizábal, President del Consell de Ministres i Ministre d'Hisenda.

La reforma agrària impulsada pels liberals progressistes durant la regència de Maria Cristina, tenia com a principal objectiu la liberalització de la propietat agrària, que incloïa la desamortització eclesiàstica, encara que també servia per eixugar l'abultat deute públic, castigar el clero pel seu suport a la causa carlina i crear una massa de partidaris d'Isabel II (que no eren altres que els compradors, a baix preu, de les immenses propietat posades al mercat), entre d'altres objectius, confessos o no.
La desamortització eclesiàstica de Juan Álvarez Mendizábal (1790-1853), President del Consell de Ministres i ministre d'Hisenda es va dur a terme mitjançant tres decrets: 1) El primer suprimia els ordres religiosos regulars, fora alguns que es dedicaven a l'ensenyament o la beneficència. 2) Expropiava els béns d'aquests ordres, que passaven a ser béns nacionals. 3) Els posava a la venda en subhasta pública. Aquesta darrera mesura va ser criticada per alguns diputats que preferien es donéssin en arrendament.
La compra dels béns desamortitzats va suporsar reforçar el tipus de propietat existent a cada lloc, ja que va comprar qui tenia recursos per fer-ho, fos la noblesa o la nova burgesia acabalada. Es va desaprofitar una oportunitat de crear una nova classe de petits i mitjans propietaris. Així mateix, es va perdre un valuós patrimoni artístic i històric.

"A sa Majestat, la Reina Governadora:
Senyora, vendre la massa de béns que han passat a ser propietat de la Nació, no és tan sols complir una promesa solemne i donar una garantia positiva al deute nacional, és obrir una font abundantíssima de felicitat pública; vivificar la riquesa morta, desobstruir els canals de la indústria i de la circulació; afeccionar el país a l'amor natural i vehement per les coses pròpies; eixamplar la pàtria, crear nous i forts vincles que la lliguin amb ella; és identificar amb el tron excels a Isabel II, símbol d'ordre i de llibertat. No és, senyora, ni la freda especulació mercantil, ni una senzilla operació de crèdit. El decret que tinc l'honor de sotmetre a l' augusta aprovació de V.M. sobre la venda dels béns adquirits ja per la nació, així com el seu resultat material ha de produir el benefici de fer minvar el deute públic; és menester que en el seu objecte i també en els mitjans, s'enllaci, es foni amb la idea de crear una copiosa família de propietaris, els gaudis i l'existència dels quals es recolzi principalment en els triomf actual de les nostres actuals institucions." Juan Álvarez Mendizábal, 13 de febrer de 1.836.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...