"La podridura a la qual vostè em va sotmetre, va ser planificada amb molta subtilesa". (pàg. 241).
Manel Santana Morro (1972), és doctor en història, professor, historiador i escriptor. Ha escrit llibres d'història, dedicats al mutualisme obrer, la Guerra Civil i la postguerra, llibres de contes i novel.les, com és aquesta darrera que anem a comentar. Ha rebut diversos premis (1)
Querubí l'al·lot de paper, és la tercera novel.la de Manel Santana. Junt amb El sementer de ses Mines i La plagueta vermella, conforma la trilogia d'una Mallorca en transformació a partir de la Guerra Civil fins a finals de segle.
Un novel.lista i historiador no deixa mai de ser això: novel.lista i historiador. Cert que aquesta darrera novel.la Querubí, l'al.lot de paper és una obra de ficció, però situada en un ambient històric perfectament real, i diria que vigent fins no fa tant, explicat en un llenguatge ric i planer. Un professor de filosofia, un alter ego de l'autor (professor de història), concerta per mitjà d'una amiga, una entrevista amb un altre professor, d'auxiliar sanitari, un home ara ja madur que s'avé a explicar la seva dolorosa història. A la primera entrevista en segueixen d'altres, així com un diari i les pròpies investigacions del professor de filosofia. La lectura d'aquest diari, constituirà així bona part del llibre, que tindrà així dos narradors: el professor de filosofia i el propi protagonista.
La colpidora història d'en Rafel, se situa inicialment en poble mallorquí, entre finals del 70 i principis dels 80, en un ambient que els que tinguin certa edat segur recorden: un capellà, personatge important al poble, com ho podien ser el batle o el metge, els silencis, els personatges "honrats" i els marginats o els malvistos, els records cada cop més llunyans i en veu baixa de la guerra civil i la postguerra, a voltes els abusos del poder, la manca de perspectives de sortir d'una societat asfixiant.
Afegeixo també: el matriarcat mallorquí, aquí representats per la padrina, madó Jerònia i la mare, na Maria Concepció, d'en Rafel i de n'Andreu.
"Va quedar (madó Jerònia) òrfena de mare i com va haver d'agafar el timó del dia dia: del tracte amb els senyors; de les converses amb els venedors dels bocins de terra; de com aconseguia girebé sempre, el millor preu possible; de com s'havia casat amb un jove ben espavilat, amitger i mercader, i de com compraren el casal, la casa familiar, a un senyors arruïnats" (pàgs. 30 i 31)
La història d'aquesta família és doncs, també, la de Mallorca, la ruïna dels antics senyors i la venda de les seves possessions a bocins a les noves famílies ascendents.
Dins un ambient aparentment tranquil i honorable, però, el mal, però surgeix quan un al·lot, en Rafel, nascut en una bona família i amb dots extraordinàries per la música, és víctima a la seva infantesa, dels abusos del rector, don Honorat (el nom no deixa de ser un sarcasme) Sadurní, per altra banda un personatge venerat per la família. Aquests fets, que Rafel haurà de patir en silenci, marcaran la resta de la seva vida.
Explica el professor de filosofia que la història li és contada pel mateix protagonista, del qual, lògicament no se'n diu el nom real, com és el cas de la resta de personatges o el nom mateix del poble, es Cabassos, vivència contada molts anys després d'aquells fets dolorosos, ja coberts amb la capa del temps i després d'una colla de teràpies. I com a les bones novel.les de misteri, s'inicia el relat amb l'anunci d'un crim terrible llegit en un diari: un rector greument ferit a ca seva, en circumstàncies més que sospitoses, amb els genitals cremats. Fets que portaran el protagonista a reviure dolorosos records.
La història no va només d'en Rafel, sino també de la seva família, en un ambient de poble opressiu i carregat de murmuracions, records i oblits.
"En realitat, el cotxe del padrí d'en Rafel acumulava història. Millor dit, moltes històries. El juliol del trenta-sis havia servit per repartir armes, sobretot pistoles de cano llarg i fusells mauser entre els falangistes de la comarca perque fessin proves de tir en els terrenys d'una possessió prop de Inca". (pàg. 147).
I el pare? En Damià, pare d'en Rafel, havia tingut que renunciar a l'amor i els somnis de joventut i havia pagat molt car no respectar les normes escrites de la societat i les relacions laborals.
"Mon pare, en Damià Fillolet, mai no es va poder desempallegar de les urpes d'una fatalitat creixent que l'apropava minut a minut a un fondal." (pàg. 138).
Una persona serà fonamental en el camí de sortida de Rafel de les urpes del seu abusador. Li obrirà un món nou, que el permetrà deixar enrera el vell.
"Llunàtica i genial. Així era aquella dona que vivia entotsolada en les cases del puig Ventós. Allà, n'Aina Floreta o de can Floret havia creat un oasi ben particular on vivia apartada del món i sadollava l'ànsia, l'enginy i la seva curiositat inabasastable. Era d'una energia i fosforescència invisibles." (pàg. 257)
Fugir pot esdevenir una necessitat. El germà Andreu ja havia fugit, quan Rafel també ho fa, posant la mar entre ell, el seu poble i la seva família, i aconsegueix una plaça de professor a Barcelona. El descobriment que la seva mare li havia amagat la seva admisió a la facultat de Medicina, és el que l'acaba de decidir a deixar-ho tot enrera. Només el temps el durà a sentir-se bé al seu poble, pero ja en un món totalment transformat.
"Amb el pas del anys, el poble de la meva infantesa havia canviat amb escreix. Eren transformacions profundes, ràpides. Les fesonomies dels veïnats, generalments nous residents, nouvinguts de la capital, ja no resultaven conegudes". (pàg. 171).
¿Quí va matar, o va intentar matar el retirat y vell rector Sadurnill? Doncs haureu de llegir el llibre, que se us farà ben interessant.
La literatura i el cinema han idealitzat (no sempre, però), la infantesa com un bona època. la realitat, però és que en molts adults actuals es pot amagar una trista infantesa que ha condicionat tota la seva vida adulta.
(1) Premis Baladre (2009), Joan Castelló (2011) i Alexandre Ballester (2013).
Manel SANTANA MORRO, Querubí, l'a·lot de paper. Editorial Purpurina. Gener de 2025.
Altres entrades sobre l'autor en aquest bloc:
La plagueta vermella. Una història de quinquis i outsiders.
Un llibre de Manel Santana sobre el primer franquisme a Mallorca.
