"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

dimecres, 1 de febrer del 2017

La Revolució Russa, 100 anys després (1)

Imatge: V.I Lenin. Autor: L. Lónidov. Procedència: Wikimedia Commons

Imatge: Alexander Kérenski. Autor: desconegut. Procedència: Wikimedia Commons.

No hi ha dubte que, la revolució que va tenir lloc a Rússia ara fa cent anys ha tingut una influència cabdal en els esdeveniments posteriors de la humanitat. Per bé o per mal? Al llarg d'un segle, ha tinguts seguidors i admiradors, així com detractors. Richard Pipes, un dels màxims experts en Rússia i la seva revolució afirma: "Millones de cadáveres. La revoución rusa fue uno de los sucesos más trágicos del siglo XX" (diari "El País 27 de gener de 2017).
Personalment he observat que corre un mite entre algunes persones, convençuts que Lenin va enderrocar el tsar, Nicolau II, fet que es pot desmentir a base de consultar qualsevol llibre d'història. Quan es va produïr la revolució d' octubre (calendari julià vigent a Rússia en aquell moment, novembre en el calendari gregorià), el tsar ja havia abdicat, després de la revolució de febrer, i ell i la seva família estaven sota arrest domiciliari. En el moment de la revolució (o cop d'estat) d'octubre hi havia un govern provisional dirigit per Alexander Kérenski, que pertanyia ni més ni menys que al Partit Socialista Revolucionari. El govern provisional havia estat competint pel poder amb els soviets (consells), especialment el de Sant Petersburg (Petrograd).
El govern provisional havia de convocar eleccions per sufragi universal. Després del seu enderrocament, si que hi van haver eleccions, però l'assemblea legislativa sortida de les urnes fou dissolta per Lenin. El desembre de 1917 es va crear la policia secreta, la famosa Txekà, per actruar contra els "contrarevolucionaris", amb poders amplíssims i sumaríssims. La Txekà va adoptar diversos noms al llarg dels temps, el més conegut és el darrer, KGB.
Quins factors determinaren la caiguda del govern provisional? Els mateixos que van provocar l'obligada abdicació del tsar: la I Guerra Mundial, que ocasiónà, a més de més de quatre mil.lions de morts (vegeu Escohotado, pàg. 110), causats directament per la guerra o la fam; la sensació de derrota; la desafecció del poble i de l'exèrcit i el desgovern en el que va quedar el país. Entre febrer i octubre de 1917, Rússia va viure una dualitat de poders, entre la Duma i el Soviet de Petrograd, que culminà en la presa del palau d'hivern -seu del govern provisional- per part dels revolucionaris el mes d'octubre.
Una de les primers actes de govern dels bolxevics fou acordar la pau amb Alemanya, amb el tractat de Brest-Litovsk (març de 1918), a canvi de quantioses cessions territorials, que anaven des dels països bàltics fins a Ucraïna. El tractat va permetre a Alemanya acabar la guerra al front oriental i centrar-se en l'occidental. És clar que per això havien dut a Lenin, que estava exiliat a Zurich quan va esclatar la revolució de febrer, cap a Rússia.
Va significar això la pau per als russos? No malhauradament. La guerra civil, les requises als camperols (el Comunisme de Guerra), per altra banda mal administrades, les execucions, provocaren molts més morts. Rússia tenia uns 175 mil.lions d'habitants en signar la pau amb Alemanya, la guerra civil  (1919-1920) va provocar uns tres mil.lions més de víctimes i al 1926 la població havia passat de 170 mil.lions a 131.304.931, segons els cens oficial d'aquell any, perdent doncs deu vegades més d'habitants des de 1920 (vegeu Escohotado, pàgs. 110-111).
I encara faltaven Stalin i faltava la II Guerra Mundial.
En próximes entrades parlarem d'altres aspectes, com la situació a Rússia abans de la Revolució. Un altre mite molt extès, per exemple, creu que abans de la revolució la major part de les terres estaven en poques mans.

BIBLIOGRAFIA
 
Edward Hallett CARR, La Revolución Bolchevique. Tres volums. Alianza Universidad, Madrid, 1973.
Antonio ESCOHOTADO, Los enemigos del comercio. Una historia moral de la propiedad. III. De Lenin a nuestros días. Edhasa, Barcelona, 2016.
Orlando FIGES, La revolución rusa. Edhasa. Barcelona, 2010.
Sheila FITZPATRICK, El equipo de Stalin. Los años más peligrosos de la Rusia soviética, de Lenin a Jrushchov, Crítica, Barcelona, 2016.
 Francisco HERRANZ et alii, "Dossier. Revolución Rusa. 1917. El año que dividió el mundo", dins la revista La aventura de la historia. Gener de 2017.
Richard PIPES, La revolución rusa. Editorial Debate. Barcelona, 2016
Karl SCHLÖGEL, Terror y utopía. Moscú en 1937. Acantilado col. Quaderns Crema. Barcelona, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...