"Ella (Clara Campoamor) no discute si las elecciones de febrero de 1936 se llevaron a cabo correctamente, pero argumenta que el gobierno había perdido toda legitimidad porque no luchó contra la violencia poítica" (Inger Ekvist, pàgs. 163 i 164).
"Gil Robles pronunció un discurso en el que describió los actos de violenica política llevados a cabo entre el 15 de febrero y el 15 de junio (...) pudo reportar 269 muertos, 1.278 heridos, 160 iglesias quemadas y 252 iglesias y edificios religiosos dañados" (Inger Ekvist, pàg. 157)
"La izquierda no veía a la derecha y al centro como adversarios en las elecciones, sino enemigos de clase a los que se debía aniquilar. Se debían considerar fascistas y la victoria de la izquierda se debía perpetuar para siempre" Inger Ekvist, pàg. 140.
Si fins els anys 90, la Segona República Espanyola ha estat considerat un estat democràtic sense fisures, darreres i documentades investigacions ho han posat en qüestió. No ens estendrem massa en això, per l'espai limitat d'un bloc, esmentarem només tres aspectes: recordem la crema de convents i edificis religiosos al principi i final de la República, les revolucions, violentes de 1934 (Astúries i Catalunya), en contra del govern de centredreta i la avui demostrada alteració de les eleccions de febrer de 1936.
Aquesta visió crítica s'inicia amb els estudis de l'hispanista nord-americà Stanley Payne, autor de diversos llibres sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme. El 2017, dos autors, Álvarez Tardío i Villa García, documenten i publiquen en un llibre l'alteració de les eleccions de 1936, sigui per la força als municipis o pel mateix parlament, anul.lant per exemple, les eleccions de Cuenca i Granada.
Fou el temor a una revolució el que va llevar a la República l'ajut de França (malgrat tenir un govern d'esquerres) i Gran Bretanya.
El lector, si té interès el el tema, que pot documentar-se en el que hi ha publicat.
Stanley G. PAYNE, El camino al 18 de julio. La erosión de la democracia en España (diciembre de 1935-julio de 1936). Espasa, Barcelona, 2016, 423 pàgs.
Manuel ÁLVAREZ TARDÍO y Roberto VILLA GARCIA, 1936. Fraude y violencia en las elecciones del Frente Popular. Espasa, Barcelona, 2017, 623 pàgs.
Inger EKVIST, El naufragio de la Segunda República. Una democracia sin demócratas. La Esfera de los Libros. Madrid, 2014, 214 pàgs.
Enllaç amb les dues entrevistes que el periodista Xavier Rius va fer a la hispanista sueca Inger Ekvist:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.