"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

dijous, 19 de gener del 2012

El reformisme durant el regnat de Carles III

El segle XVIII va veure regnar sobirans interessats per les idees de la Il.lustració i que varen dur a terme importants reformes per millorar la situació de l'economia i de la població dels seus regnes; entre ells es compten Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia, Josep II d'Àustria i Carles III d'Espanya; és el que es coneix com a "Despotisme il.lustrat".

"Els darrers anys del regnat de Carles III foren testimonis d' una prosperitat econòmica desconeguda des de feia segles. Els directors del Banc de Sant Carles, l'any 1785, cel.lebraven "el progrés de la nostra indústria, la multitud de fàbriques a Catalunya, l'extensió de les de València, el desenvolupament de l'agricultura  i l'augment de la demanda dels seus productes." Els comerciants dels nord d'Europa cercaven amb ganes la llana, la seda, el suro, els vins, els conyacs, les nous i els fruits secs d'Espanya; i la demanda de productes durant la postguerra a la metròpoli i les colònies, estimulava els propietaris de fàbriques." Richard Herr, The Eighteenth Century Revolution in Spain.

Imatge: Carles III, per Goya.

1 comentari:

  1. La il•lustració és un concepte polític que neix a França a finals del segle XVII i desenvolupat al segle XVIII , Montesquieu, Voltaire i Rousseau són els principals il•lustrats francesos. Dins d’aquest moviments, troben el despotisme il•lustrat, que és la versió diciochesca de l’absolutisme, que envolta les monarquies absolutes, inspirat en els principis de la il•lustració portant a terme una sèrie de reformes però des de dalt, veient la monarquia com a vèrtex del poder , on Carles III va ser el rei més característic d’aquest moviment. És una manera de governar que es resumeix amb el lema “tot per el poble, però sense el poble”. Els suberans tomaren de la il•lustració el que els interessava, plantejaren reformes judicials, i agrícoles i fomentaren l’educació, la urbanització de les ciutats i la millora dels camins, però, varen rebutjar el nucli d’aquest pensament, la llibertat política, sense oblidar el principal objectiu primordial, augmentar el prestigi i el poder de la disnastia.

    María del Mar Sánchez

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...