"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

diumenge, 18 de març del 2012

Isabel II

Imatge: Fotografia de la reina Isabel II i del seu espòs Francesc d'Assís, fotografiats per l'infant portugués Gabriel Sebastian, any 1865. Madrid, Patrimoni Nacional, Arxiu General de Palau.

Les causes del fracàs d'una monarquia com la d'Isabel II (1830-1904), són múltiples i complexes. Malgrat que els liberals havien identificat la seva causa amb la de la reina i havien vessat la sang en la defensa del tron durant la infantesa de la Reina, aquesta en realitat, no va ser liberal de cor, i al llarg del seu regnat va utilitzar tots els recursos a l'abast per impedir l'aplicació d'un autèntic liberalisme polític; no estava sola en això, sino que l'acompanyava tota una cort nostàlgica en el fons de l'Antic Règim, la conegudes camarilles i en aquest intent de regressió va tenir un paper no petit Francesc d'Assís de Borbó, marit de la Reina.
Si els liberals moderats varen tenir el poder durant la major part del seu regnat no era tan sols per ser el grup més conservador dins el liberalisme, defensor dels interessos dels terratinents i de la burgesia més conservadors, sino perque així li va venir bé a la Sobirana i al seu entorn, i recordem que les diverses constitucions decimonòniques atorgaven encara un ampli poder a la Corona.
A diferència de la seva mare Maria Cristina, la Reina Governadora, Isabel II va ser incapaç d'adaptar-se a les circumstàncies del moment i compartir el poder, com tocava a una monarquia liberal. Ben distinta sort va córrer la de la seva contemporània, Victòria de la Gran Bretanya.
Aquesta falta d'una autèntica liberalització política -en canvi la liberalització econòmica va afavorir a les classes més altes i va perjudicar als més desfavorits- unida al desprestigi personal de la Reina i la crisi econòmica de finals del seu regnat (crisi de subsistències, industrial i financera) i els terribles episodis de repressió com l'afusellament de 70 oficials rebels de la Caserna de San Gil (1866) van abocar a l'anomenat Pacte d'Ostende (1866), impulsat pels liberals progressistes -sistemàticament apartats del poder- amb la Unió Liberal i els demòcrates, i en la Revolució de setembre de 1868, la ·Gloriosa".
Bibliografia sobre Isabel II: Isabel Burdiel, Isabel II. Una biografia (1830-1904).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...