La desamortització de Pascual Madoz (1805-1870), ministre d'hisenda del govern Espartero durant el bienni progressista (1854-1856) del regnat d'Isabel II, va afectar especialment als anomenats béns de comuns i propis, de propietat municipal (un 50% per cent de total de finques desamortitzades), i després la resta de propietats que restaven de l'anomenada "mà morta". La intenció del govern, a més d'amortitzar el deute públic i eixugar el dèficit de la hisenda pública, era invertir una part en la construcció de la xarxa del ferrocarril (en aquell moment, només existien als territoris de la monarquia hispànica quatre trams de ferrocarril, a més no conectats entre sí), obres públiques en general i a eixugar el dèficit endèmic de l'estat espanyol, però deixà els municipis sense una una font d'ingressos i a molts veïns sense unes propietats comunals que els permetien ajudar a viure o sobreviure, fet que va fer augmentar l'emigració rural. Com havia passat amb la desamortització eclesiàstica de Mendizábal, la de Madoz va contribuir a la concentració de la propietat i no a la distribució.
Per la magnitud en finques expropiades i venudes, durada i conseqüències socials, la desamortització de Madoz va tenir més importància que la de Mendizábal, encara que s'ha parlat més d'aquesta darrera. Entre 1855 i 1895, l'estat ingressà 7.856.000.000 rals (Font: Wikipedia).
“
Es declaren en
estat de venda, d'acord amb les prescripcions de la present llei, i
sense perjudici de les càrregues i servituds a les que legítimament
estiguin subjectes, tots els predis rústics i urbans, censos i fors
pertanyents:
A l'estat, al
clero, als ordres militars (…), a confraries, obres pies i
santuaris, al segrest de l'ex-infant don Carles, als propis i comuns
dels pobles, a la beneficència, a la instrucció pública,i a
qualsevol pertanyents a la mà morta, hagi estat o no ordenada
anteriorment la seva venda.” Signat: la Reina. Pascual Madoz, Ministre d'Hisenda. Decret de l'1 de maig de 1855
Podeu veure informació sobre aquest tema a Wikipedia.
Imatge: Fotografia de Pascual Madoz. Font: Wikimedia Commons
Aquesta llei de desamortització feta pel ministre d'hisenda,Madoz, del partit progressista del govern d'Espartero (1855), va se més important que la feta per Mendizabal al 1837, ja que aquesta vegada, no només afectava als béns del clero, sino als de l'Estat, dels ordres militars, dels carlins...i sobretot als béns de propis i comuns (terres que pertanyien a un municipi), a més del béns desamortitzats anteriorment i que no s'havien venut. Les finques varen ser subastades, però s'havia de pagar en metàl-lic i no amb títols de deute públic amb l'objectiu d'aconseguir més recursos per a la hisenda pública i modernitzar l'economía del país, invertint els doblers en la construcció d'una xarxa ferroviaria, impresindible per al creixement industrial del país.
ResponEliminaMaría del Mar Sánchez