"In Hibero flumine" és un bloc dedicat a reflexionar sobre història, adaptat als programes de batxillerat.

diumenge, 29 de gener del 2012

El ressó popular de la Revolució Francesa

Imatge: "El sueño de la razón produce monstruos", de Francisco de Goya, gravat de la sèrie "Los Caprichos".

 L'esclat de la Revolució Francesa (1789) i les notícies arribades de França, provocaren el pànic i la indignació dels ministres de Carles IV (rei de 1788 a 1808), com Floridablanca, que va imposar una severa restricció a les importacions i notícies que venien del nord. L'execució de Lluis XVI va accentuar l'enemistat. Una cançó popular d'aquell temps ens mostra la visió negativa que hi havia a Espanya sobre la revolució.

"Ya se embarca la Tirana
De Cádiz para Marsella
Y la apresa en alta mar
Una embarcación francesa.
Ay Tirana, retírate a España
Ay Tirana huye de los rigores
Del peligro de la Convención
Si, si Tiranilla, si, picarilla
Porque si te cogen

Porque si te pillan
pondran tu cabeza en la guillotina.
Todo el mundo me lo dice
Digo que tienen razón
Que la Convención francesa
Es del mundo perdición.
Ay Tirana, retírate a España
Ay Tirana huye de los rigores
Del peligro de la Convención
Si, si Tiranilla, si, picarilla
Porque si te cogen

Porque si te pillan
pondran tu cabeza en la guillotina.
Valgame Dios de los cielos
A dónde me fuera yo
Que pudiera preservarme
De la cruel Convención.
Ay Tirana, retírate a España
Ay Tirana huye de los rigores
Del peligro de la Convención
Si, si Tiranilla, si, picarilla
Porque si te cogen

Porque si te pillan
Pondrán tu cabeza en la guillotina.
La Tirana de la Convención, 1793 (Cançó popular)

dijous, 19 de gener del 2012

El reformisme durant el regnat de Carles III

El segle XVIII va veure regnar sobirans interessats per les idees de la Il.lustració i que varen dur a terme importants reformes per millorar la situació de l'economia i de la població dels seus regnes; entre ells es compten Frederic II de Prússia, Caterina II de Rússia, Josep II d'Àustria i Carles III d'Espanya; és el que es coneix com a "Despotisme il.lustrat".

"Els darrers anys del regnat de Carles III foren testimonis d' una prosperitat econòmica desconeguda des de feia segles. Els directors del Banc de Sant Carles, l'any 1785, cel.lebraven "el progrés de la nostra indústria, la multitud de fàbriques a Catalunya, l'extensió de les de València, el desenvolupament de l'agricultura  i l'augment de la demanda dels seus productes." Els comerciants dels nord d'Europa cercaven amb ganes la llana, la seda, el suro, els vins, els conyacs, les nous i els fruits secs d'Espanya; i la demanda de productes durant la postguerra a la metròpoli i les colònies, estimulava els propietaris de fàbriques." Richard Herr, The Eighteenth Century Revolution in Spain.

Imatge: Carles III, per Goya.

divendres, 13 de gener del 2012

La possessió de la terra en el segle XVIII

En el segle XVIII, la propietat de la terra estava concentrada en poques mans, i era en la seva major part, inalienable.

"Tan sols els "mayorazgos", terres de propietat privada així mateix intransferible, podien competir en extensió amb les dels municipis. El costum de vincular la terra, va començar amb la decadència del feudalisme, amb la finalitat d'impedir que un hereu malbaratador dilapidés el patrimoni d'una casa noble. En un principi, tan sols el rei podia autoritzar la creació d'un mayorazgo, però el 1505 les Corts de Castella varen decretaren que, des de llavors, qualsevol en podia fundar un, amb la quantitat d'hisenda que la llei de Castella li permetés llegar al seu primogènit (generalment, gairebé la meitat). Després de 1505, mitjançant el permís reial, es podia desheretar el altres hereus, per incloure una porció més gran de la hisenda en el nou mayorazgo. La llei permetia per igual a nobles i no nobles la vinculació de la terra. En consequència, en endavant es crearen molts petits mayorazgos, sobretot per part de persones no pertenyents a la noblesa, desitjosos de convertir-se en petits nobles i perpetuar el seu nom. Un cop el mayorazgo era establert, les adquisicions de propietat que es portessin a terme- per matrimoni o per compra, el proper pas que donava un plebeu era comprar un títol de noblesa a la corona -cosa senzilla en temps de Felip II i dels seus successors- o senzillament, menysprear la professió en la que fins aquell moment s'havia treballat amb profit i fer-se passar per hidalgo visquent, com fos, de la renda del seu mayorazgo. Els economistes del segle XVIII varen atacar amb energia aquest costum de vinculació, ja que creava una nombrosa classe d'ociosos i impedia que la terra es negociés. Richard Herr, The Eighteenth Century Revolution in Spain.

diumenge, 8 de gener del 2012

Els decrets de Nova Planta

 Amb els decrets de Nova Planta d'Aragó i València (1707), Catalunya (1716) i Mallorca (1716), el rei Felip V de Borbó abolia les constitucions i institucions pròpies d'aquests terroris que havien constituït fins aquell moment la Corona d'Aragó, que d'aquesta manera desapareixia com a entitat política, i la monarquia hispànica esdevenia absoluta i centralitzada. Els decrets foren imposats pel Rei després de la Guerra de Successió, pel recolzalment que aquells regnes i el principat havien atorgat al seu rival, Carles d'Àustria, i foren promulgats després d'una dura repressió. Els decrets de Catalunya i Mallorca tenen un to més moderat que el primer decret, no obstant els efectes foren els mateixos, tot i que aquests territoris, a diferència d'Aragó i València, conservaren part del dret privat.

"Havent pacificat, amb l'assistència divina i la justícia de la meva causa i amb les meves armes el Principat de Catalunya, tocava a la meva sobirania establir un govern i proveir perque els seus moradors visquin en pau, quietud i abundància; pel seu bé he resolt que en aquest Principat es formi una Audiència, que presidirà un Capità General o Comandant General de les meves armes, de manera que els despatxos, deprés de començar pel meu dictat, segueixin en el seu nom; aquest Capità General ha de tenir vot tan sols en les coses del govern, i això si es troba present el l'Audiència, és necessari que en motivacions i oficis greus, el Regent l'avisi un dia abans del que s'ha de tractar.
(...)2. L'Audiència s'ha de reunir en les cases que abans estaven destinades a la Diputació (Generalitat, o Diputació del General) i han d'estar formades per un Regent i deu ministres per a les causes civils i cinc per a les causes criminals, dos fiscal i un agutzil major.
(..)4. Les causes a la Reial Audiència se substanciaran en llengua castellana, i per a la major satisfacció de les parts els incidents de les causes es tractin amb la més gran deliberació, mano que totes les peticions i presentacions d'instruments es facin a les sales; per a les coses corrents i públiques hi hagi audiència pública dilluns, dimecres i divendres de cada setmana en cada una per torn de taules.
(...)31. A la ciutat de Barcelona ha d'haver-hi vint-i-quatre regidors i en les altres vuit, la nominació dels quals em reservo i en els altres llocs seran nomenats per l'Audiència en el moment que sembli i se'm donaràn comptes; els que nomeni l'Audiència seviran durant un any.
(...)37. Tots els demés oficis (càrrecs públics) que hi havia abans al Principat, temporals o perpetus i tots els comuns no expressats en aquesst el meu Reial Decret, queden suprimits o extingits, i el que a ells estava encomanat, si fos pertinent a la Justícia o al Govern, estarà en endavant a càrrec de l'Audiència, i si pertoqués a Renda o Hisenda ha de quedar a càrrec de l'Intendent o de la persona o persones que jo disposi.
(...)39. Pels inconvenients que s'han experimentat amb els somatents i juntes de gent armada, mano que no hi hagin tals somatents ni altres juntes de gent armada, sota pena de ser tractats com a sediciosos aquells que hi intervinguin.
(...) 40. Han de desaparèixer les prohibicions d'estrangeria, perque la meva Reial Intenció és que en els meus regnes, les dignitats i honors que es confereixin recíprocament als meus vassals pel mèrit i no pel naixament en una o altra província. Fragment del Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya, promulgat per Felip V.
Imatges provinents de Wikimedia Commons:
Catalunya
Mallorca
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...