Cant i treball a Mallorca

 Bárbara Duran Bordoy  és compositora, intèrpret, doctora en Història de l'Art i Musicologia, professora i autora de diversos llibres d'investigació, alguns dels quals han estat premiats. 

El seu darrer treball és el llibre que avui presentem: Cant i treball a Mallorca (1), premi Mallorca d'Assaig 2024, que recull l'obra fins ara oblidada, de la Missió del Cançoner Popular de Catalunya, i que van dur a terme a l'illa, el compositor i musicòleg Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey, que van visitar diversos pobles, per recollir el que cantava la gent treballadora en el transcurs de la feina, especialment dones. Un món musical a punt de desaparèixer per la influència de medis com la ràdio, i sobretot per l'esclat de la Guerra Civil, que a més, va interrompre per sempre l'elaboració del Cançoner.

Poble a poble, Samper i Morey escoltaren cançons, van escriure partitures, van prendre fotos dels informants i fins i tot realitzaren algunes grabacions fonogràfiques. Les partitures i fotografies es guarden actualment al monestir de Montserrat. 

Per alguna raó que desconeixem, part de la informació no va arribar a Samper, i s'ha perdut. Samper era un home meticulós en la redacció i selecció del que es recopilava. Les seves notes s'han guardat a la biblioteca Bartomeu March, que ha estat la base de la recuperació que n'ha fet Bàrbara Duran.

Però el llibre no és tant sols una recuperació del cant popular: és tot una sociologia: oficis i imatges impagables dels mallorquins del 1932. 

Brodadores, pagesos, teixidors...i d'altres que no ens consta. No es considerava que la dona exercís una feina que no estigués relacionat amb la casa, com a molt, un treball de brodar, cosir o algunes feines del camp.

En el cants relacionats amb camp se citen diferents  labors. Llaurar, cavar,  segar, collir figues o ametlles, batre, veremar, picar cànem, picar càrritx , collir olives, tafona,  munyir, tondre, matances, tapar formiguers, etc. Un retrat impagable de la societat mallorquina d'aquell temps, majoritàriament agrària. El treball del camp era exercit majoritàriament per homes.

Què es cantava mentre es feia feina? De tot. Cançons curtes, llargues i narratives, enumeratives, de bressol, infantils, religioses, de Pasqua, de ximbomba, tonades relacionades amb els diversos treballs del camp, balls i tocades.

Quins eren els instruments més populars en aquell moment? flabiols, xeremeies (2) i ximbombes.

Cançons, treball i fotografies, un retrat de la societat malloquina dels anys 30 que agradarà al que s'estimen Mallorca o/i la música popular.

Bàrbara Duran el dia de la presentació del seu llibre.

(1) Bàrbara DURAN BORDOY: Cant i treball a Mallorca. Premi Mallorca d'Assaig 2024. Editat pel Consell de Mallorca, setembre 2025.

(2) Instrument de les família de les cornamuses, típic de les Illes Balears.

Una altra entrada en aquest blog relacionada amb l'autora:

Paisatges sonors a l'antiguitat.

Paisatges sonors a l'antiguitat: un estudi de Bàrbara Duran Bordoy

 

Imatge: tintinnabulum conservat al Museu de Manacor. Cronologia: talaiòtic final.

Imatge: Bàrbara Duran signant exemplars d'un dels seus llibres a Manacor, el 2019. Foto: R.I. Garí.
 

 Bàrbara Duran Bordoy, nascuda a Manacor, és professora, música, musicòloga i escriptora i gaudeix d'un extens currículum acadèmic i professional: pianista i flautista de bec, i membre del grup Polissonia, dedicat a la difusió de la música catalana de l'Edat Mitjana i la hispànica del Renaixement. També ha seguit estudis d'orgue. Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Com a autora de llibres ha publicat: El cant de salers i quintos a la Mallorca contemporània; Voleu sales?; Vaig veure John Lennon; Deixem lo dol; Música per a un crim; Posseits pel dimoni; Joan Company i Florit; Les cantadores de Maria de la Salut.

Però el que ara comentarem en aquest bloc dedicat a la història és un article titolat: "Paisatges sonors de l'antiguitat mediterrània: tintinnabulum i basíliques paleocristianes a l'illa de Mallorca. Una aproximació disciplinària". Publicat a Quadrivium. Revista digital de musicologia. Núm. 10, 2019. Disponible a Academia Edu.

El treball de Duran és certament meritori i difícil, en tractar-se d'un tema poc conegut, amb el gran inconvenient, és clar, que no podem reproduir música antiga, podem fer-nos una idea amb l'estudi dels instruments, especialment de cultures clàssiques, com la romana, però la prehistòria o la protohistòria ja ho fan més complicat, i fins i tot hi ha autors que afirmen que no podem provar que el que tot el que considerem instruments, realment o fossin (vegeu: Paisatges sonors...pàg. 3). 

Per al seu estudi, Bàrbara Duran, a més de les investigacions pròpies, s'ha basat en una extensa bibliografia.

Centra l'autora el seu estudi en dues etapes: 1)els periodes talaiòtics i postalaiòtic i 2)l'època paleocristiana. En el primers es basa, com es lògic, en les troballes de l'arqueologia -hi ha manca de fons escrites, molt escasses en general sobre les Balears- i en el segon, especialment en les referències que fa el bisbe Sever als cants i himnes cristians.

No és tasca d'aquest bloc fer un resum exhaustiu -i que seria improcedent, ja que el que toca és llegir-lo- de l'article de Duran, sino donar-lo a conèixer.

Tal i com explica l'article, els instruments pre o protohistòrics es troben en jaciments funeraris de molts indrets de la Mediterrània (1). El tintinnabulum, amb alguna variant, és un en general un disc de bronze, i excepcionalment de ferro associat a alguna altra peça, com podia ser una vergueta. Tintinnabula  -campanetes-, o les seves restes, s'han trobat en jaciments funeraris de Balears, de la península i de la Mediterrània. 

Quina era la seva funció? Difícil interpretar-ho. 

Com ja s'ha dit, es localitzen en jaciments funeraris i curiosament, moltes vegades en tombes femenines (Vegeu Paisatges sonors...pàg. 5). Eren peces musicals en honor a la persona difunta? Una mena de sons sagrats? No ho sabem.

No hi ha tampoc consens entre els autors sobre la cronologia exacte dels tintinnabula, consideren la majoria que no eren anteriors als segles VII o VI aC. (Vegeu "Paisatges sonors de l'antiguitat...pàg. 6).

Pel que toca al periode paleocristià (segle V-VII), basíliques com Son Peretó i Sa Carrotja, foren nuclis importants de vida agrícola i ramadera, a més de centres de culte cristià. El cristianisme balear, com està ja sobradament demostrat i recorda Duran, tenia arrels importants amb el nord d'Àfrica, amb la que mantenia també actives relacions comercials.

Una carta del bisbe   Sever de Menorca, que volia obligar a convertir-se al cistianisme la important comunitat jueva balear al cristianisme, ens diu que: "el poble cristià estava capacitat per cantar himnes i salms (...)" (Vegeu: Paisatges sonors, pàg. 13).

Els cristians de Son Peretó conservavem la cerimònia del refrigerium, o banquet funerari d'arrel pagana, és possible que els salms i himnes fossin aspectes típics d'aquestes celebracions (Vegeu: Paisatges sonors...pàg. 13).

(1) És lògic que en enterraments que s'hagin conservat es trobin major nombre d'objectes que no en altre tipus de jaciments, on el metall i la pedra s'ha reutilitzat o destruït. 

"Paisatges sonors de l'antiguitat mediterrània: tintinnabulum i basíliques paleocristianes a l'illa de Mallorca. Una aproximació disciplinària". Publicat a Quadrivium. Revista digital de musicologia. Núm. 10, 2019. Disponible a Academia Edu.