La crisi política i econòmica dels darrers anys del regnat d'Isabel II va doanr pas a l'anomenat "Pacte d'Ostende" (1866) , entre progressistes i demòcrates, al que després s'afegiren els republicans i la Unió Liberal. Entre altres coses, es comprometien a lluitar per l'enderrocament de la monarquia isabelina, i unes eleccions per sufragi universal de les que sortirien unes Corts constituents. El líder del moviment fou el general Prim, heroi de guerra i cap dels progressistes. El 19 de setembre de 1868 esclatà la revolució que després fou anomenada "la Gloriosa".
"Volem que una legalitat comuna, creada per tots, tingui com a cosa implícita i constant el respecte de tots. Volem que l'encarregat d'observar i fer observar la Constitució no sigui el seu enemic irreconciliable. Volem que les causes que influeixen en les supremes resolucions les poguem dir en veu alta a les nostres mares, esposes i filles. Volem viure la vida de l'honra i la llibertat. Volem un govern provisional que represent totes les forces vives del país asseguri l'ordre, en tant que el sufragi universal posa els fonaments de la nostra regeneració social i política. Visca Espanya amb honra! Proclama dels generals Joan Prim, Francisco Serrano i Domingo Dulce, 17 de setembre de 1868.
Retrat pintat Luis Madrazo que representa Joan Prim i Prats (Reus, 1814-Madrid, 1870), general de l'exèrcit, comte de Reus, Marquès de Castillejos i Vescomte del Bruc. Fou considerat un heroi a la I Guerra Carlina i al Marroc, arribà a líder dels progressistes i fou president del Consell de Ministres (1869-1870) i ministre de la Guerra (1868-1870). Promocionà la candidatura d'Amadeu de Savoia al tron espanyol i morí assassinat el desembre de 1870, sense que mai s'hagin aclarit les causes del magnicidi.
