Tenim una imatge falsa de determinats fets i personatges històrics degut a novel.les, pel.lícules i series televisives?
Això és el que ens explica i demostra Néstor F. Marqués en el seu llibre FAKE News de l'Antiga Roma.
No podem esperar que una novel.la sigui una còpia exacta de la història, però el cert és correm el perill de creure que determinats personatges eren malvats, molt malvats (o potser al revés, massa bons), i tal vegada estem cometent una gran injustícia o almenys una errada, vers ells.
Han influit els interessos polítics i la misoginia en les fonts de de la història? Sembla que si.
Nestor F. Marqués és arqueòleg i historiador, especialitzat en la Roma clàssica, a la que ha dedicat diversos llibres, i basant-se en les fonts històriques, en l'arqueologia i l'art ens demostra que hi ha "veritats" que no són més que fal.làcies.
Tàcit i Suetoni han estat la font de moltes novel.les contemporànies. Eren tan malvats Neró, Domicià o Commodus? Casualment emperadors finals d'una dinastia, però també hi hem d'afegir Cal.lígula. O es tractava de justificar el seu enderrocament i la posterior entronització d'un nou llinatge degradant l'anterior? Tenia la classe senatorial interès en difamar emperadors que precisament havien prescidit del Senat?
Era Messalina tan promíscua com ens ha arribat o es tractava de ensorrar la seva memòria? Era Claudi més llest del que semblava i ho havia anat amagant, com ens diu Robert Graves? Doncs en aquest punt, hi ha està d'acord Néstor F. Marqués.
Era Livia Drusil.la (59 aC.-29 dC), esposa d'August una enmetzinadora, com ens fa creure Graves a "Jo Claudi" i "Claudi el déu i la seva esposa Mesalina", i la sèrie televisiva posterior? Néstor F. Marqués creu la imatge de Lívia creada per Graves està lluny de la realitat. Tàcit (55-120 dC.) va escriure sobre ella parlant de "rumors", mai confirmats. Lívia va arribar a ser una dona molt poderosa, i sembla que a Tàcit o a Suetoni, aquest darrer més mesurat (70-126 dC.), com a tants romans, no els agradaven les dones dominants.
Difícil creure que Livia enmetzinés August (63 aC-14 dC), el seu marít de 75 anys i després de 50 de matrimoni, quan l'emperador ja havia viscut molt més de la mitjana d'aquell temps. O el fill Drus (fillastre d'August) que morí a Germània, sembla que a causa d'una infecció, o a un nét de l'emperador que morí a Armènia.
S'afegeix a això que hi ha historiadors que diuen el contrari que Tàcit:
"Dion Casio (Historia romana LXVIII, 2), cuenta que Livia había sido tan querida que, tras su muerte, se decretó que erigieran un arco en su honor, algo que no se había concedido a ninguna otra mujer.2 (Citat per Néstor F. Marqués, Fake News, pàg. 204)
"E incluso Tácito, en una alarde de sinceridad y equilibrio, al inicio del quinto libro de sus Anales, llegó a reconocer que fue una mujer de gran moralidad "incluso más allá de lo que se consideraba propio en las mujeres de antaño" (Anales V, 1,3)" (Fake News, pàg. 204).
Difícil esbrinar la veritat i la falsetat sobre fets i personatges que fa tant de temps van morir i sobre les que ens han arribat fons contradictòries, però si que hem de tenir en compte que no ens hem de prendre novel.les, pel.lícules i sèries televisives con a llibres de història, però com diu el mateix autor del llibre, ens poden inspirar per interessar-nos i voler esbrinar la veritat.
Nota: que els llibres o les pel.lícules sobre personatges històrics puguin no respondre a la realitat, no significa que pugui estar ben ambientada, que estigui interpretada per bons actors i que sigui entretinguda.
Potser també hem d'aprendre a diferenciar entre una novel.la d'ambientació històrica on s'hi situen personatges i fets inventats, o bé una novel.la on trobem personatges i fets que realment han existit i succeït, o també una mescla de les dues coses, personatges inventats i reals. Personalment, prefereixo que aquests darrers casos tinguin in major rigor.
Néstor F. MARQUÉS, Fake News de la Antigua Roma. Engaños, propaganda y mentiras de hace 2000 años. Espasa, Barcelona, 2019.
Altres llibres del mateix autor, molts d'ells desmonten moltes falses creences històriques que tenim.
Néstor F. MARQUÉS i Pablo APARICIO, La Roma de Constantino. Desperta Ferro Ediciones, Madrid, 2024. Extraordinària reconstrucció arqueològica, històrica i visual de la Roma de l'època de Constantí.
Néstor F. MARQUÉS, Un año en la antigua Roma. La vida cotidiana de los romanos a través de su calendario. Espasa, Barcelona, 2018.
Néstor F. MARQUÉS, ¡Qué los dioses nos ayuden! Religiones, ritos y supersticiones de la antigua Roma. Espasa, Barcelona, 2021.
Néstor F. Marqués, Momentos de la antigua Roma que cambiaron el mundo. Espasa, Barcelona, 2023.
Néstor F. MARQUÉS, Gladiadores. Espasa, Barcelona, 2024.
Altres llibres sobre el tema exposat:
Patricia GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, Soror. Mujeres en Roma. Desperta Ferro Ediciones, Madrid, 2021.
Guy DE LA BÉDOYÈRE, Domina. Las mujeres que construyeron la Roma imperial. Ediciones Pasado y Presente. Barcelona, 2019.
Linda FIERZ-DAVID, La villa de los Misterios de Pompeya. Atalanta Ediciones, Girona, 2007.
Emma SOUTHON, Historia de Roma en 21 mujeres. Editorial Pasado y Presente, Barcelona 2024.
José Luis POSADAS, "Livia. La primera emperatriz de Roma" a la revista Historia. National Geographic, núm. 60, pàgs. 58 a 67.
Imatge: la vil.la dels Misteris de Pompeia, es una sumptuosa edificació a les afores de Pompeia, o s'hi va trobar una escultura de l'emperatriu. Potser n'havia estat propietària en algun moment? Foto: Rosa I. Garí.
