Nomenat capità general de Catalunya el 1922, va ser testimoni dels conflictes socials que patia la ciutat: pistolerisme de la patronal, terrorisme anarquista, auge del catalanisme. La seva política de mà dura, va ser vist amb bons ulls pels sectors més conservadors de la burgesia, de l'Església i de l'exèrcit, que donaren en principi suport a la dictadura.
Aquesta va comportar la suspensió de la constitució de 1876, la suspensió de la Mancomunitat de Catalunya, la prohibició de les activitats dels partits polítics i sindicats, intentant, en canvi, crear un partit propi, la "Unión Patriótica". A fi de mantenir l'ordre, el mateix setembre de 1913, Primo de Rivera va estendre a tot el territori espanyol el sistema de la milícia tradicional catalana, el Somaten.
Si bé es considera el govern de Primo inspirat en el feixisme italià de Mussolini, fou molt menys totalitari. Aquest govern va teneir dues fases: el Directori Civil i el Directori Militar. Inicià una política d'obres públiques i de concessió de monopolis (Telefònica, Campsa), i també, amb la col.laboració de França, va dur a terme la pacificació del protectorat del Marroc.
El 1930, amb una oposició cada cop més àmplia, i havent perdut la confiança del rei i de l'exèrcit, va dimitir i es va exiliar a París.
Al país y al ejército:
Españoles:
Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque
hubiéramos
querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin
interrupción la
vida
española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso
requerimiento de cuantos
amando
la Patria no ven para ella otra salvación que libertarla de los
profesionales de la
política,
de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e
inmoralidades
que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin
trágico
y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencias ha
cogido en sus
mallas,
secuestrándola, hasta la voluntad real. Con frecuencia parecen pedir
que
gobiernen
los que ellos dicen no dejan gobernar, aludiendo a los que han sido
su único
—aunque
débil— freno, y llevaron a las leyes y costumbres la poca ética
sana, el tenue
tinte
de moral y equidad que aún tienen; pero en la realidad se avienen
fáciles y
contentos
al turno y al reparto, y entre ellos mismos designan la sucesión.
Pues
bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar
nosotros u
hombres
civiles que representen nuestra moral y doctrina. Basta ya de
rebeldías mansas,
que,
sin poner remedio a nada, dañan tanto y más a la disciplina que
está recia y viril a
que
nos lancemos por España y por el Rey.
Este
movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad
completamente
caracterizada,
que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la
patria
preparamos.
Españoles: ¡Viva España y viva el Rey!
No
tenemos que justificar nuestro acto, que el pueblo sano demanda e
impone.
Asesinatos
de prelados, ex gobernadores, agentes de la autoridad, patronos,
capataces y
obreros;
audaces e impunes atracos; depreciación de la moneda; francachela de
millones
de
gastos reservados; sospechosa política arancelaria [...] porque
quien la maneja hace
alarde
de descocada inmoralidad; rastreras intrigas políticas tomando por
pretexto la
tragedia
de Marruecos; incertidumbre ante este gravísimo problema nacional;
indisciplina
social, que hace al trabajo ineficaz y nulo, precaria y ruinosa la
producción
agraria
e industrial; impune propaganda comunista; impiedad e incultura;
justicia
influida
por la política; descarada propaganda separatista.(...) Manifest de Primo de Rivera, 13 de setembre de 1923.
Qüestió:
Analitza els principals arguments que dóna Primo de Rivera en el seu manifest.
Es tracta d'un document polític, una font primària en la que el dictador explica les causes de la seva presa del poder. - Observem que Primo de Rivera presenta el seu acte més com a "més temut que desitjat", com a producte d'una necessitat "que el poble sa demana i imposa" davant la situació extremadament conflictiva que pateix el país, situació que ell passa a descriure. Culpa als polítics que governen des del desastre de 1898, dels que convé alliberar Espanya: "otra salvación que libertarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso."
La idea de regeneració, el regeneracionisme, és una constant en la vida política espanyola des de la crisi de 1898.
- Defensa la necessitat de mà dura: "Basta ya de rebeldías mansas". Fa, fins i tot, una al.lusió a la masculinitat: "Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada, que espere en un rincón".
- "Asesinatos de prelados, ex gobernadores, agentes de la autoridad, patronos, capataces y
obreros". La necessitat d'acabar amb el pistolerisme i l'anarquisme és un dels principals arguments per a la política que vol instaurar. El prelat al que fa referència era el bisbe de Zaragoza, Juan Soldevila Romero, assassinat per anarquistes el 1923.
-"rastreras intrigas políticas tomando por pretexto la tragedia de Marruecos" Fa
al.lusió aquí a la investigació oberta sobre el desastre d'Annual,
ocasionat el 1921 per una expedició temerària del general Silvestre, que
causà la mort de milers de soldats espanyols al Marroc. L'expedient
Picasso, s'interrompí després del cop d'estat; es deia que en la
imprudència de Silvestre havien influit personatges "de més amunt", fins
i tot el propi rei (implicacions que no s'han pogut demostrar). Aquests
eren els rumors que Primo de Rivera considera "rastreras intrigas políticas".
-"Incertidumbre ante este gravísimo problema nacional", al.ludeix precisament a la necessitat de "pacificar" el Marroc, constituït com a protectorat entre Espanya i França.
- "Indisciplina social, que hace al trabajo ineficaz y nulo, precaria y ruinosa la producción agraria i idustrial", és a dir, critica la conflictivitat social i les vagues que fan el treball ineficaç.
- "Impune propaganda comunista". La
revolució soviètica era considerada als anys 20 com una esperança per
la majoria d'organitzacions d'esquerra a Europa, i la situació social
feia augmentar el seu activisme. Fins i tot es va anomenar "Trienni
bolxevic" (1918-1920) a un periode d'intensa conflictivitat a Andalusia,
amb ocupacions de terres.
-"Descarada propaganda separatista", fet al.lusió al auge del nacionalisme català i basc.
La
dictadura de Primo de Rivera no va acabar amb tots aquests problemes,
que van seguir, i molts d'ells varen tenir notable influència en el
fracàs de la II República i en l'inici de la Guerra Civil. S'ha dit que,
si en lloc d'una dictadura s'hagués democratitzat realment un sistema
corrupte, potser no hauria vingut el que va venir després, però en
història aquest tipus d'especulacions no tenen sentit, ja que els fets
solen ser fruit de molts factors. Ens trobavem en una societat amb unes
diferències socials molt acusades, i amb una forta resistència al canvi.
Retrat de Miguel Primo de Rivera. Procedència: Wikimedia Commons
