Joaquín Costa i el regeneracionisme

Joaquín Costa (Monzón, 1846-Graus, 1911), està considerat el méa gran representant del Regeneracionisme espanyol, moviment polític, econòmic i cultural que critica durament la situació del país i proposa una renovació en tots els àmbits, am bel lema "Escuela y despensa y siete llaves al sepulcro del Cid". En l'ambit de l'ensenyament, el seu exponent fou la "Institución Libre de Enseñanza". La crisi de 1898 estimulà el regeneracionisme.
Joaquín Costa va ser polític, economista, jurista i historiador. Proposa una reforma total de l'educació, basada en un esperit científic i pràctic, una legislació social avançada, distribució de terres a jornalers que no en tinguessin, abaratiment dels productes alimentaris bàsics, modernització de l'economia, introducció de millores tècniques, modernització de l'administració pública i de la justícia, etc. Criticà severament el sistema polític de la restauració.

"No, la nostra forma de govern no és un règim parlamentari, viciat per corrupteles i abusos, segons entenem, sino, al contrari, un règim oligàrquic, servit, no moderat, per institucions aparentment parlamentàries. O, dit sigui d'una altra manera, no és el règim parlamentari la regla i l'excepció els vicis i corrupteles anunciats a la premsa; al contrari, això que anomenem desviacions i corrupteles constitueixen el règim, són la regla mateixa.
Oligarques i cacics constitueixen el que acostumen a anomenar classe directora o governant, distribuïda i encasellada en "partits". Però encara que així l'anomenem, no ho és; si ho fos, formaria part integrant de la nació, seria orgànica per representació d'ella, i no és sino un cos estrany, com podria ser-ho una facció d'estrangers que s'haguessin apoderat a la força dels ministeris, capitanies, telègrafs, bateries i fortaleses per a imposar tributs i cobra-los." Joaquín Costa, 1901 (traduït del castellà).

Cánovas del Castillo opina sobre el sufragi universal

Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897), fou l'artífex de la restauració borbónica del 1874 en la persona d'Alfons XII; fou també el cap del partit Conservador i presidí el govern en diverses ocasions. Juntament amb Sagasta, (1825-1903) cap del partit liberal, va establir el torn pacífic en el govern, acordat poc abans de la mort del rei en el Pacte del Pardo de 1885 per donar estabilitat a la regència de Maria Cristina d'Habsburg. Aquesta alternança va ser possible gràcies a la manipulació electoral i el caciquisme. D'aquesta manera es va establir un sistema legalment liberal, però en el que en realitat la major part de la població estava exclosa de la participació política. No obstant, si tenim en compte la situació de pobresa i analfabetisme de la major part de la població espanyola, especialment en l'àmbit rural, i la seva dependència de la voluntat dels poderosos per subsistir, això s'hagués produït en qualsevol altre sistema similar.
Cánovas del Castillo tenia una opinió clara sobre el sufragi universal:

"Jo crec que el sufragi universal si és sincer, si dóna un veritable vot en el govern d'un país a la multitud, no tan sols indocta, que això gairebé seria el de menys, sino a la multitud miserable i captaire, ha de ser el triomf del comunisme i la ruina del principi de propietat. Trieu doncs, entre la permanent falsificació del sufragi universal o la seva supresió, si no es vol elegir entre l'existència o la desaparició de la propietat. Quan les minories intel.ligents, que seran sempre les minories propietàries, trobin que és impossible mantenir la igualtat dels seus drets amb els de la multitud, quan vegin que la multitud es val dels drets polítics que se'ls han donat, cercaran allà on sigui la dictadura i la trobaran." Antonio Cánovas del Castillo.

Imatge: Retrat d'Antonio Cánovas del Castillo, per Ricardo Madrazo