El pensament de Sabino Arana

 Foto: Sabino Arana. Procedència: Wikimedia Commons. Font: Biblioteca Sancho el Sabio

Sabino Arana Goiri (1865-1903), fundador del Partit Nacionalista Basc, havia militat abans en el carlisme. Arana pensava que la industrialització i la immigració a Euskadi destruïen la societat tradicional i la raça basca, que considerava superior. Els seus defensors el situen en el seu context, les darreries del segle XIX, l'època del colonialisme, en la que el racisme o el suprematisme eren vistos com a cosa normal, fins i tot en institucions de caire "científic".

Text:

“Libre e independiente de poder extraño vivía Bizkaia, gobernándose y legislándose a sí misma, como nación aparte, como estado constituído; y vosotros, cansados de ser libres, habeis acatado la dominación extraña, os habeis sometido al extranjero poder, teneis a vuestra Patria como región del país extranjero y habeis renegado de nuestra nacionalidad para aceptar la extranjera.
Vuestros usos y costumbres eran dignos de la nobleza, virtud y virilidad de vuestro pueblo: y vosotros, degenerados y corrompidos por la influencia española, o lo habeis adulterado por completo, o lo habeis afeminado o embrutecido.
Vuestra raza, singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad ni con la raza española ni con la francesa, que son sus vecinas, ni con raza alguna del mundo, era la que constituía a vuestra Patria Bizkaia; y a vosotros, sin pizca de dignidad ni de respeto a vuestros padres, habeis mezclado vuestra sangre con la española o maketa, os habeis hermanado y confundido con la raza más vil y despreciable de Europa, y estais procurando que esta raza envilecida sustituya a la vuestra en el territorio de vuestra Patria.
Poseiais una lengua más antigua que cualquiera de las conocidas, más rica que vuestros montes, más vigorosa y altiva que vuestras costas, más bella que vuestros campos, y era la lengua de vuestros padres, la lengua de vuestra raza, la lengua de vuestra nacionalidad, y hoy vosotros la despreciais sin vergüenza y aceptais en su lugar el idioma de unas gentes groseras y degradadas, el idioma del mismo opresor de vuestra Padtria.
Era antes vuestro carácter noble y altivo a la vez que sencillo, franco y generoso y hoy vais haciendoos tan viles y pusilánimes, tan miserables, falsos y ruínes como vuestros mismos dominadores. Bizkainos: Bizkaia perece... y vosotros la estais matando” (Fragmento de un escrito de Sabino Arana en “Bizkaitarra” del 30 de septiembre de 1894”.)

Qüestió:

Sintetitza i analitza les idees principals expressades per Sabino Arana en aquest text:

1)"Libre e independiente de poder extraño vivía Bizkaia (Euskadi), gobernándose y legislándose a sí misma, como nación aparte". Podem veure aquí una al.lusió als desapareguts furs bascos, suprimits el 1876, després de la Tercera Guerra Carlina. Els de Navarra havien estat suprimits el 1841. Alguns petits drets forals es mantingueren, però durant la dictadura franquista es varen suprimir els de Biscaia i Guipúscoa, mantenint-se els d'Àlaba i Navarra.
Després de la fi del règim foral basc, a finals del s. XIX es varen crear no obstant els anomenats "concerts econòmics", en que es reconeixia el dret de les diputacions forals a recaptar i administrar els seus impostos, sistema recuperat per la constitució de 1978 i els estatuts del País Basc i Navarra.
2) "y vosotros, cansados de ser libres, habeis acatado la dominación extraña" Retreu als boscos -especialment a la seva burgesia- l'acceptació de la nova situació, acceptant convertir-se en un territori espanyol més.
3) "Vuestra raza, singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad ni con la raza española ni con la francesa, que son sus vecinas, ni con raza alguna del mundo, era la que constituía a vuestra Patria Bizkaia" Destaca aquí Arana la singularitat i superioritat de la "raça basca", idea que comença a expressar en el paràgraf anterior, i especialment retreu el fet de mesclar-se amb "la raza más vil y despreciable de Europa". Una de les preocupacions d'Arana era la immigració, i la possibilitat de mesclar la basca amb la "raça" espanyola.
4) "Poseiais una lengua más antigua que cualquiera de las conocidas, más rica que vuestros montes, más vigorosa y altiva que vuestras costas, más bella que vuestros campos, y era la lengua de vuestros padres, la lengua de vuestra raza, la lengua de vuestra nacionalidad".  Aquí s'indigna Arana amb el fet que part de la població basca -especialment a les ciutats- abandoni la seva llengua, que considera més antiga i més rica que d'altres conegudes, i acceptin en canvi el castellà.
5) "Era antes vuestro carácter noble y altivo a la vez que sencillo, franco y generoso y hoy vais haciendoos tan viles y pusilánimes, tan miserables, falsos y ruínes como vuestros mismos dominadores". Exaltació del caràcter basc i indignació perque adoptin el dels seus "dominadors".

Un altre text de Sabino Arana en aquest blog: Sabino Arana i el nacionalisme basc.

Sabino Arana i el Partit Nacionalista Basc

Sabino Policarpo Arana Goiri (1865-1903) fou el pare del nacionalisme basc, fundador del Partit Nacionalista Basc (Eusko Alderdi Jeltzalea) l'any 1895. Contrari a la nova societat que s'estava gestant en un Pais Basc en plena industrialització, defensava la societat basca tradicional, i especialment la puresa de la raça basca, fet pel qual ha estat titllat de racista o xenòfob per alguns, mentre que d'altres observen que en aquella Europa del colonialisme, els debats sobre la supremacia d'unes races sobre les altres era habitual, fins i tot en l'àmbit pretesament científic. Arana va impulsar el nom Euskadi (abans Biscaia) i la ikurriña. Aquest manifest del Partit Nacionalista Basc, escrit després de la seva mort, és un reflex de la seva ideologia.

"Al poble basc:
Amenaçada de mort la nacionalitat basca pel perill de mort que corre la raça, a punt de desaparèixer el seu idioma i adulterats el seu esperit i tradició, el nacionalisme basc aspira a purificar i vigoritzar la raça, a depurar i difondre l'euskera fins a aconseguir que sigui l'única llengua d'Euskadi i a purificar l'esperit i aclarir la tradició del poble basc, encaminant-se els seus treballs vers aquesta finalitat:
A. Que el poble basc segueixi, fervorosament, les ensenyances de l'Església Catòlica, Apostòlica Romana, com les ha seguit i ha observat en temps passats, amb l'exclusió absoluta de tota doctrina condemnada per l'Església Catòlica.
B. Que tornin a imperar els bons usos i costums oblidats, fomentant els que es conserven i combatent els exòtics i perjudicials.
C. Que les institucions polítiques, jurídiques, econòmiques, etc. característiques del poble basc, amb una situació política, tornin a tenir vigència i acció, amotllades en tot el que sigui necessari, als temps actuals.
Havent-se identificat en la història aquestes aspiracions d'avui del Partit Nacionalista Basc amb una situació política actualment abolida i coincidint la gradual extinció dels caràcters expressats i personalitat nacional d'Euskadi amb la desaparició de les seves institucions polítiques que no són, si es mira bé, més que una manifestació de la personalitat basca en aquesta branca de l'activitat humana, a l'ensems que la seva salvaguarda més eficaç, el Partit Nacionalista Basc vol la restauració completa a Araba, Gipuzkoa, Nabarra, Bizkaia, Laburdi i Zuberoa." Manifest del Partit Nacionalista Basc. Aberri, 15 de desembre de 1906.
Imatge: Sabino Arana, fotografia d'autor anònim. Procedència: Wikimedia Commons. Font: Biblioteca Sancho el Sabio.