Foto: la costa gallega, prop de Vigo. Autora: R. I. Garí.
Durant l'edat mitjana, Galícia va assolir un gran esplendor cultural, en l'arquitectura, en l'escultura, en la música. L'anomenat Codex Calixtinus, desaparegut no fa gaire de la catedral de Santiago, a més de ser una guia pels pelegrins que feien el camí, guarda algunes de les composicions musical conservades més antigues d'Europa. La lírica galaicoportuguesa, molt refinada, creà les anomenades "Cantigas de Amigo", que una dona dirigia a un home. Entre les més belles estan les del joglar Martin Códax, que visqué entre la segona meitat del segle XIII i els inicis del XIV; Martin Códax era possiblement de Vigo, ciutat que el cita en els seus poemes. Reproduim aquí una de les set cantigas que ens ha trasmès, encara que per gaudir-les cal escoltar també la musica que les acompanya. Els poemes, amb les seves partitures, foren trobades casualment per PedroVindel l'any 1914, i se n'han gran gravat moltes versions, podeu escoltar-ne una punxant aquí.
Ondas do mar de Vigo
se vistes meu amigo?
E ai Deus! se verra cedo!
Ondas do mar levado
se vistes meu amado?
E ai deus! se verra cedo!
Se vistes meu amigo
o por que eu sospiro?
E ai deus! se verra cedo!
Se vistes meu amado
per que ei gran coidado?
Ei ai Deus! se verra cedo!
Que es pot transcriure per:
Ones de la mar de Vigo
Heu vist el meu amic?
Ai Déu? Vindrà aviat?
Ones d'una mar moguda
Heu vist el meu amic?
Ai Déu! Vindrà aviat?
Heus vist el meu amic,
aquell per qui jo sospiro?
Ai Déu! Vindrà aviat?
Heus vist el meu estimat,
que em té tan preocupada?
Ai Déu! Vindrà aviat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.