"(...) Después del (el rei Carles) no pueda suceder muger ninguna en el reino, pero que no habiendo hijos, que puedan suceder hijos e hijas é de nietas siendo nascidos é bautizados en Castilla, (...) quel Rey no pueda poner Coregidor en ningun logar, sin oque cada ciudad é villa elijan primero dia del año tres personas de los hidalgos é otras tres de los labradores, é questos dos que escojeren sean alcaldes de cevil é criminal por tres años. (...) que los oficios de la casa Real de hayan de dar á personas que sean nascidos é bautizados en Castilla, (...)quel Rey no pueda sacar ni dar licencia para que se saque moneda ninguna del reino, ni pasta de oro ni de plata, é que en Castilla no puedan andar ni valer moneda ninguna de vellon sino fuere fundida é marcada en el reino." Peticions dels Comuneros de Castella, juny de 1520.
Aquesta guerra va durà des de 1520 fins 1522. Les ciutats protagonistes varen ser les de l’interior de Castella i al cap varen estar Toledo i Valladolid. L’enfrontament es va dur a terme en una època en la que Castella estava sumida en una situació d’inestabilitat que arrossegava des de la mort d’Isabel la Catòlica, l’any 1504. El principal motiu d’aquest conflicte va se l’arribada de Carles I, provinent de Flandes, després d’haver-se proclamat rei de les seves possessions hispàniques l’any 1516, arribant a les corts de Valladolid sense parlar castellà i duent nombrosos nobles i clergues com a Cort , produint un ençaltament entre l’alta societat castellana que veia perillar el seu poder i estatus social, a mes de la indignació dels nomenats comuneros davant l’actitud del nou rei, els quals demanaven una sèrie de coses, com anular les subvencions concedides al rei, o elegir castellans per a càrrecs del regne, entre d’altres. A aquesta revolta també es va afegir una altra, una antisenyorial, que enfrontava els pagesos amb els senyors. Finalment, al 1521, els comuneros varen ser derrotats en la batalla de Villar i les conseqüències per a Castella varen ser desastroses
ResponEliminaMaria Del Mar Sánchez.
En l’oli de Antonio Gisbert veiem als caps del comuneros Juan Bravo, Juan Padilla i Francisco Maldonado. Aquest grup, els comuneros, estava format, principalment, de “hidalgos”, de la petita noblesa castellana i per les classes mitjanes urbanes. Varen se derrotats l’any 1521, essent executats el seus caps, però, la revolta va continuar comandada per Maria Pacheco, la dona de Maldonado, fins que al 1522, el rei va atorgar el perdó general per acabar amb el conflicte i imposar a les ciutats sublevades una indemnització.
ResponEliminaMaria del Mar Sánchez