Els estatuts d'autonomia

Els estatuts d'autonomia són les lleis que regulen l'autogovern de les comunitats autònomes, segons l'article 147 de la Constitució de 1978.
L'autonomia, o l'autogovern fou una reivindicació històrica per part de Catalunya, el País Basc i Galícia. L'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) de 1977 va tenir lloc a Barcelona una manifestació multitudinària sota el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". Poc després, el 29 de setembre, el govern de Suárez va restablir la Generalitat provisional, de la que fou cap Josep Tarradellas.
La Constitució de 1978 recull el dret de les nacionalitats i regions que composen l'estat espanyol a l'autonomia (Art. 1,2).
La forma d'accedir i l'estructura del règim autonòmic per part dels territoris amb una tradició històrica estan recollides  en el títol VIII, i les lleis que el configuren són els Estatuts d'Autonomia (Art. 147), que com a lleis orgàniques necessiten la majoria dels vots del Congrés de Diputats per a la seva aprovació.
L'article 147 enumera les competències que poden ser traspassades a les Comunitats, quines són exclusives de l'Estat i quines poden ser compartides o cedides.
Són tres les formes d'accedir a l'autonomia establertes en la Constitució:
1) L'anomenada Via Lenta o reduïda, de l'article 143, pensada per a la majoria de comunitats; la petició d'iniciar el procés autonòmic correspon a a les diputacions interessades o als organismes insulars i a dues terceres parts dels municipis de cada província o illa de la futura comunitat, que representin com a mínim la majoria dels cens electoral. Si la iniciativa no prospera en sis mesos, han de passar cinc anys per reiniciar el procés. El projecte d'estatut és elaborat per una assemblea de membres de les diputacions o òrgans insulars i de diputats i senadors d'aquell territori, i aprovat per les Corts Generals.
2) L'anomenada Via Ràpida de l'article 151, exigeix, a més de la iniciativa de les Diputacions o organismes insulars, la de tres quartes parts dels municipis de cada província afectada que representin almenys la majoria del cens electoral, iniciativa que ha de ser ratificada per majoria absoluta del cens en cada província. Es tracta d'una via molt complicada, que va ser quasi completada a Andalusia, on es va celebrar el referèndum, i en una sola província no es va obtenir la majoria necessària, degut a l'alta abstenció. El problema es va solventar per la via especial de l'article 144.
Les comunitats autònomes que havien plebiscitat estatuts durant la Segona República, és a dir, Catalunya, País Basc i Galícia, podien seguir la via ràpida sense necessitat de referèndum inicial, segons la disposició transitòria 2 de la Constitució. Aquest va ser l'itinerari seguit per aquestes comunitats, després anomenades "històriques".
El projecte d'Estatut per la via de l'article 151, és elaborat per una assemblea de diputats i senadors dels territori, i remès a les Corts; en el termini de dos mesos s'ha de sotmetre a referèndum en el territori de la futura autonomia
3) Via excepcional, de l'article 144. En aquest cas, la iniciativa correspon al govern, que tramet un projecte d'Estatut a les Corts Generals. Està pensat pels territoris uniprovincials, o altres casos especials.
En el cas de Navarra, que ja gaudia d'una llei especial des de 1841, que li havia conservat cert grau d'autonomia, es va aprovar l'anomenada Ley Orgánica de Reintegración o Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra (1982), coneguda com Amejoramiento. 
Tant el País Basc com Navarra gaudeixen dels anomenats Concerts Econòmics, establerts per a Euskadi el 1876, que els atorga autonomia en la gestió dels tributs. La conservació d'aquest drets forals estan recollits en la disposició transitòria 2 de la Constitució i en els estatuts.
 Els Estatuts d'Autonomia contenen la denominació de la Comunitat, la delimitació del seu territori, la llengua, les seves institucions pròpies i les seves competències.
Les institucions autonòmiques són: el Parlament, elegit per sufragi universal i el govern; en el cas de les illes, estan també els consells insulars.
El resultat del procés autonòmic espanyol fou la constitució de disset autonomies, més dues ciutats autònomes, Ceuta i Melilla.
El País Basc i Catalunya foren les primeres comunitats en gaudir d'Estatut d'autonomia, que entraren en vigor el 18 de desembre de 1879.

Imatge: Núm 1 del "Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya", del dia 5 de desembre de 1977, amb el decret de restabliment de la Generalitat provisional. Procedència: Viquipèdia.