Les eleccions de juny de 1977

Aprovada en referèndum la Llei de Reforma Política i legalitzats la majoria de partits, el 15 de juny de 1977 van tenir lloc a Espanya les primeres eleccions democràtiques generals a Corts en quaranta-un anys. Lal llei per a la Reforma Política establia unes corts bicamerals, amb un Congrés de Diputats i un Senat. S'elegien, per sufragi universal dels majors d'edat (21 anys) 350 diputats pel Congrés i 207 dels 248 senadors.
La circumscripció electoral era la província, elegint-se un nombre de diputats proporcional al nombre d'habitants (Ceuta i Melilla escolliren un diputat cada una). Cada circumscripció electoral elegia quatre senadors, a excepció dels arxipèlags i Ceuta i Melilla: Mallorca, Gran Canaria i Tenerife, tres senadors; Ceuta i Melilla conjuntament, dos; Menorca, Eivissa-Formentera, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma i Gomera-Hierro, un senador cada un. (Capítol II, article 19 de les normes electorals del 18-III-1977).
La llei electoral disposava el repartiment proporcional d'escons pel Congrés de Diputats segons l'anomenada Regla d'Hondt, que de fet afavoria la formació de majories; no podien obtenir escons aquelles forces que no haguessin obtingut almenys el 3 per cent del vots vàlids en la seva circumscripció. (Capítol II, article 20 de les normes electorals del 18-III-1977.
Pel que fa al Senat, els candidats es votaven a títol individual, si bé es presentaven per algun partit polític (amb alguna excepció), i el sistema d'atribució d'escons era majoritari: sortien elegits els més votats. Cada elector vota fins a tres noms, de manera que s'asseguri un quart senador a les minories. (Capítol II, article 21 de les normes electorals del 18-III-1977). Cal tenir present que aquest sistema de repartiment, al Congrés i al Senat, encara està vigent avui dia.
El nombre d'electors censats era de 23.583.762, i la participació va ser molt alta: 78,83 per cent. L'Espanya que majoritàriament volia sortir d'una dictadura i deixar de ser una anacronisme a Europa, va optar per la moderació: La Unió del Centre Democràtic (UCD), el partit creat pel president del govern, Adolfo Suárez, va obtenir 166 escons; el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), liderat per Felipe González, 118 escons; el Partit Comunista Espanyol, del que era secretari general Santiago Carrillo, 19 escons; Alianza Populat (AP), del que era cap Manuel Fraga, 16 escons; altres partits van obtenir un molt menor nombre de diputats.
El sistema peculiar del Senat (quatre senadors a cada província, fos quin fos el nombre d'habitants)  va donar majoria absoluta a l'UCD al Senat: 106 senadors. El PSOE 35. Destaca però la coalició Entesa dels Catalans, que presentant-se només a Catalunya va obtenir tots els senadors possibles: 12. El rei va elegir directament 41 senadors, dels 50 que li possibilitava la Llei per a la Reforma Política.
El resultat fou diferent a Catalunya i el País Basc. A Catalunya, Socialistes de Catalunya va obtenir el 28,56 per cent dels vots, gràcies al gran nombre de vots obtinguts a la circumscripció de Barcelona; el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), de filiació comunista, el 18,31 per cent; UCD el 16,91; Pacte Democràtic per Catalunya (on era Convergència Democràtica de Catalunya, liderada per Jordi Pujol), el 16,88 per cent dels vots (majoritària a Girona i Lleida). Al Senat, l'Entesa dels Catalans, amb la figura capdavantera de Josep Benet, i recolzada per Socislistes de Catalunya i PSUC, va obtenir els tres senadors possibles a cada circumscripció.
Pel que fa al País Basc, el Partit Nacionalista Basc (PNB) fou votat al Congrés de Diputats pel29,28 per cent de l'electorat; el PSOE, pel 26,48, i UCD pel 12,81 per cent.
Unes Corts que no tardarien en convertir-se en constituents. Els ajuntaments no foren renovats fins a l'abril de 1979.

TEXT

Art. 20. 4. La atribución de escaños a las distintas listas se ajustará a las reglas siguientes: a) Se efectuará el recuento de votos obtenido por cda lista, ordenándose en una columna las cantidades respectivas, de mayor a menor.  b) No serán tenidas en cuenta aquellas listas que no hubiesen obtenido, por lo menos el tres por ciento de los votos válidos en el distrito. c) Se dividirá el total de votos obtenidos por cada lista por uno, dos, tres, etcetera, hasta un número igual al de escaños correspondientes al distrito, formándose el cuadro que aparecerá en el ejemplo gráfico. Los escaños se atribuirán a las listas a los que correspondan en el cuadro los mayores cocientes, procedièndose a esta atribución por orden decreciente de estos. (...)
Art. 21. 1. En cada distrito electoral los Senadores seran elegidos de acuerdo con lo que se dispone en los apartados siguientes, siendo proclamados electos aquellos candidatos que mayor número de de votos obtengan hasta completar el de senadores asignados al distrito.
2. En esta elección los electores solo podran dar su voto a un máximo de de tres de entre los candidatos proclamados en el distrito.
Real Decreto-Ley sobre normas electorales. 18 de març de 1977.

Imatge: Resultat de les eleccions generals de juny de 1977. Procedència: Wikimedia Commons 
Autor: Rodriguillo.